Tal dia com avui de l’any 1534, fa 490 anys, a Roma, el papa Climent VII, també conegut com el papa Mèdici, pel seu origen familiar, desestimava definitivament la petició de divorci que li havia tramès el rei Enric VIII d’Anglaterra i amenaçava el rei anglès que si persistia en la seva actitud, l’excomunicaria. Els divorcis entre parelles de l’estament reial eren, generalment, acceptats per les mateixes raons polítiques que n'havien impulsat la unió matrimonial prèvia. Però en el cas d’Enric i Caterina, el papa Mèdici va dictaminar-hi en contra per les pressions que havia rebut de Carles de Gant (el nebot de Caterina), que pretenia mantenir Anglaterra en un pla de subordinació política i econòmica respecte a la monarquia hispànica.

Caterina sempre va jugar un paper de pont entre les cancelleries anglesa i hispànica. Havia estat casada amb Artur, príncep de Gal·les i germà gran del futur Enric VIII (1501-1502). Però la mort prematura del seu marit no l’havia allunyada d’Anglaterra. Mentre no es va acordar el seu matrimoni amb el seu cunyat Enric, va fer les funcions d’ambaixadora hispànica a Londres (1502-1509) i —segons el seu pare, Ferran el Catòlic— ho va fer a plena satisfacció de la cancelleria que representava. Després de ser casada amb Enric, va continuar mantenint i alimentant aquest vincle, que posava de manifest la submissió anglesa a la monarquia hispànica, en aquell moment la primera potència del món.

Per tant, aquell divorci tenia un propòsit clarament polític. Els Tudor (Enric VIII i Enric VIII) havien esmerçat grans esforços a construir una extraordinària marina de guerra, amb l’objectiu de trencar aquest vincle. I el divorci d’Enric i Caterina escenificava aquest trencament. Però les dues parts van abillar conscientment el conflicte amb el vestuari d’una crisi religiosa, i la posició del papa Mèdici va precipitar la separació de l’església d’Anglaterra i el naixement de l’anglicanisme com a confessió religiosa. Enric es divorciaria de Caterina a finals del 1533. I el 7 de gener del 1534, el parlament anglès votava favorablement el divorci i declarava “el rei és l’únic cap suprem a la terra de l’Església d’Anglaterra”.