Tal dia com avui de l’any 1453, fa 572 anys, l’exèrcit de l’Imperi Otomà, comandat pel soldà Mehmet II, vencia les darreres resistències de Constantinoble i conqueria la ciutat i capital de l’Imperi Bizantí. Amb la caiguda de Constantinoble —amenaçada per l’avanç otomà des del segle anterior— es posava fi a l’Imperi Romà d’Orient, una entitat política creada a partir del testament de l’emperador Teodosi I (395), que va dividir l’Imperi Romà en dues parts i en va llegar la meitat occidental a Honori i l'oriental a Arcadi. La filla de Teodosi i germana d’Honori i Arcadi seria Gal·la Placídia, que seria reina de la monarquia visigòtica establerta sobre les províncies de la Tarraconense i de la Narbonesa i que es governaria des de Barcelona (415).

L’Imperi Romà d’Orient, també conegut com a Imperi Bizantí (pel nom històric de la seva capital Constantinoble, anteriorment anomenada Bizanci) va sobreviure a la caiguda i la fragmentació de l’Imperi Romà d’Occident (410-475). Fins i tot, durant els segles VI i VII va esdevenir la primera potència de la Mediterrània. Constantinoble va assolir la xifra d’un milió d’habitants, i l’Imperi d’Orient no tan sols va defensar amb èxit les seves fronteres, sinó que a més va desafiar els nous poders militars germànics establerts a la Mediterrània (visigots i ostrogots) i va ocupar amplis territoris al sud-est de les penínsules Ibèrica (exarcat de Spania) i Itàlica (exarcat de Ravenna). L’objectiu dels emperadors d’aquella època era restablir els dominis de l’antic Imperi Romà.

Però la irrupció dels àrabs al món mediterrani (finals del segle VII) va alterar aquell escenari. I a partir de l’any 1000 va anar cedint, progressivament, territoris a altres dominis. L’Europa feudal de l’època, dominada per una voraç classe militar, va posar l’objectiu en un imperi que ja havia escrit les millors pàgines de la seva història. A principis del segle XIV, els almogàvers catalans van ocupar una part de l’Imperi Bizantí i van crear dos ducats independents (Atenes i Neopàtria). I a principis del segle XV, l’Imperi Romà havia quedat reduït, pràcticament, a la ciutat de Constantinoble. En l’assalt final dels otomans, va morir Constantí IX Paleòleg, el darrer emperador romà de la història.