Tal dia com avui de l’any 1825, fa 200 anys, a Torrecilla en Cameros (llavors província de Burgos, regió de Castella la Vella; i actualment Comunitat Autònoma de La Rioja); naixia Práxedes Mateo Sagasta y Escolar, que anys més tard esdevindria un dels polítics més destacats de l’últim quart del segle XIX espanyol. Sagasta, líder del Partit Liberal (que s’alternava en el poder amb el Partit Conservador); va ser ministre d’Estat (1870 i 1874), de Governació (1869, 1870, 1871-1872 i 1874), d’Hisenda (1871 i 1874) d’Ultramar (1894), de Foment (1871 i 1898-1899); i president del Consell de Ministres (equivalent a president del govern) en sis ocasions: 1871-1872, 1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902).

El moment més compromès de la seva llarga carrera política el viuria com a president del govern espanyol durant l’any 1898. Havia accedit al càrrec el 4 d’octubre de 1897, poc després de l’assassinat del líder conservador Antonio Cánovas del Castillo, a mans de l’anarquista italià Michele Angiolillo (4 d’agost de 1897). Després d’aquell magnicidi, i malgrat que el Partit Conservador tenia majoria absoluta a les corts (272 de 401 escons), es va formar un govern de concentració que presidiria Sagasta. Quan es van produir aquests fets, ja feia dos anys que havia esclatat la III Guerra de Cuba (1895-1898); i la prioritat del poder espanyol era derrotar i exterminar els independentistes cubans.

Però el 21 d’abril de 1898 (sis mesos després de l’ascens a la presidència de Sagasta i dos mesos més tard de l’explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l’Havana); els Estats Units declaraven la guerra a Espanya i se situaven al costat dels independentistes. Tres mesos més tard (12 d’agost de 1898), Sagasta hauria de presentar una humiliant rendició al president McKinley. I quatre mesos després de la rendició (10 de desembre de 1898) hauria de signar el lliurament de Cuba, Puerto Rico i Filipines als nord-americans; fet que representava la fi, definitiva, de l’imperi espanyol d’ultramar, que s’havia començat a construir quatre segles abans amb el cop d’estat dels Reis Catòlics contra els Colom (1500).

Neix Sagasta, el president espanyol que hauria de signar la pèrdua de Cuba / Font: Fundación Sagasta