Tal dia com avui de l’any 1542, fa 480 anys, a Linlithgow (regne d’Escòcia); naixia Maria Stuart, filla única de la parella formada pel rei Jaume V d’Escòcia i la seva segona esposa Maria de Guisa. Precisament Maria de Guisa (Bar-le-Duc, ducat independent de Lorena, 1515 – Edimburg, Escòcia, 1560) era rebesneta de Renat I de Provença (1409-1480), nomenat comte independent de Barcelona per les institucions catalanes (1466-1472) durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), per la seva condició de fill de la infanta Violant d’Aragó, net del comte-rei Joan I i besnet del comte-rei Pere III. Maria de Guisa i Maria Stuart sempre van tenir la senyera quadribarrada al seu armorial.

Maria de Guisa va ser casada amb Jaume V després de la prematura mort de la primera esposa del rei escocès, Magdalena de Valois. Jaume i Magdalena no havien tingut descendència, i Maria Stuart, quan va néixer, es va convertir en l’hereva al tron d’Escòcia. Només sis dies després moria el seu pare, el rei Jaume V (14 de desembre de 1542); i Maria va ser coronada reina al castell de Stirling, en una cerimònia protegida per 3.500 soldats. Durant els seus primers anys va estar semioculta i protegida  en diversos castells del país per impedir que els protestants proanglesos la segrestessin o l’assassinessin. Finalment, el 1548 —amb sis anys— va ser enviada a la cort de París (governada pel partit catòlic dels seus parents Guisa de Lorena).

El 1558 —als setze anys— la seva vida va donar un tomb radical. Acabava de morir Maria I d’Anglaterra i el Parlament de Londres va coronar la seva germanastra Elisabet. Maria Stuart tenia certs drets a la corona anglesa com a neta d’una germana d’Enric VIII; i els catòlics anglesos la van presentar com a la reina legítima. Maria va ser casada amb l’hereu al tron de França, Francesc, per reforçar la seva posició política (1558): es pretenia convertir-la en la reina catòlica d’Escòcia i d’Anglaterra. Però després d’enviudar (1560) va ser traïda pel seu nou espòs, va buscar refugi a Anglaterra, va ser abandonada pels seus partidaris, els anglesos la van acusar de conspiració i la van empresonar (1568) i, finalment, va ser executada per ordre d’Elisabet (1587).