Tal dia com avui de l’any 1709, fa 316 anys, a Versalles, naixia Lluïsa Isabel d’Orleans, que amb el decurs dels anys seria casada amb el seu nebot net i cosí segon a la vegada, Lluís de Borbó, futur rei Lluís I d’Espanya. Lluïsa Isabel era filla de Felip d’Orleans (cosí germà de Felip V d’Espanya) i de Francesca de Blois (filla il·legítima del rei Lluís XIV de França i de la seva amant madame de Montespan). Lluís i Lluïsa van ser casats el 20 de gener de 1722 a Lerma (Castella). Ell tenia quinze anys i ella tretze. I el 15 de gener de 1724, després que Felip V fos convidat a abdicar a causa de la seva malaltia mental, Lluís i Lluïsa van ser proclamats reis d’Espanya.

Aquella proclamació no va estar exempta de polèmica. Tota la cort espanyola coincidia amb la necessitat de retirar Felip V. Però el seu primogènit Lluís no era ben vist pels elements més poderosos de la cancelleria. Se’l coneixia com el “mayor cliente de las casas de peor reputación de la villa y corte” i pels escàndols que havia protagonitzat per Madrid amb els seus amics cortesans (alguns dels quals eren molt coneguts per la seva condició homosexual) escapant-se de la Guàrdia Reial que pretenia retornar-lo a palau. I pel que fa a Lluïsa, tampoc era ben vista, perquè havia donat mostres de tenir un problema de salut mental, que la cancelleria de Versalles havia ocultat.

Lluïsa es faria famosa per la seva conducta. Les fonts de l’època relaten que als besamans, al costat de Lluís, Felip V i d'Isabel Farnese (la segona esposa del rei espanyol), feia uns rots sorollosos i uns pets estrepitosos, que, tot seguit, acompanyava d’unes riallades incontrolables. Les mateixes fonts relaten que es passejava nua per palau fent gestos lascius als cortesans. I que, en algunes ocasions, se l'havia vist corrent pels passadissos de palau, en roba interior i proferint crits horribles, o netejant els vidres amb els seus vestits. També es relata que no menjava en públic i que d’amagat s’atipava fins a vomitar.

Lluís i Lluïsa van regnar durant set mesos (gener-juliol, 1724), fins que el rei va morir, oficialment, a causa de la verola i, extraoficialment, a causa d’una malaltia venèria. Després de la mort del rei, Felip V, malgrat la seva greu malaltia mental, va ser restaurat al tron, i Isabel Farnese, la reina consort i veritable governant, va ordenar que Lluïsa abandonés Madrid i tornés a Versalles. Un cop a casa dels seus pares, va ser reclosa en un convent durant dos anys (1724-1726) i, posteriorment, va ser confinada en una residència familiar durant setze anys i fins a la seva mort (1726-1742). Va morir quan tenia trenta-tres anys.