Tal dia com avui de l’any 1451, fa 569 anys, a Madrigal de las Altas Torres (corona castellanolleonesa), naixia Isabel de Trastàmara i d’Avis, que l’any 1474 (després d’una guerra civil) va ser coronada reina de Castella i Lleó. Isabel era filla del rei Joan II de Castella (1405-1454) i de la seva segona esposa la infanta Isabel de Portugal (1428-1496). L’avi patern d’Isabel, el rei Enric III de Castella, anomenat “el Malalt” (1379-1406), era el germà gran de Ferran de Trastàmara (1380-1416), el primer comte-rei d’aquesta nissaga a la corona catalanoaragonesa. Per tant, els Reis Catòlics —els iniciadors de la monarquia hispànica— eren cosins de segon grau.

No obstant això, Isabel mai va tenir poder efectiu sobre els països de la corona catalanoaragonesa, fins i tot menys que el que li assignava la seva qualitat de reina consort pel seu matrimoni amb Ferran. A la corona catalanoaragonesa, Isabel sempre hi va tenir un paper molt secundari: quan es van negociar i signar les capitulacions matrimonials de Ferran i Isabel (Cervera, 1478), es va imposar el règim de separació de béns català: la monarquia hispànica es va organitzar com un edifici polític confederal i a Isabel no se li permetria exercir com a reina, ni tampoc se li reconeixeria el dret a heretar els dominis del seu marit en el suposat cas de sobreviure’l.

També a Cervera, Ferran va conèixer i va tenir una relació amb Aldonça Roig d’Ivorra (filla d’un dels negociadors catalans), que seria la mare del seu primogènit Alfons i la gran rival d’Isabel. Ferran no va oblidar mai Aldonça (algunes fonts la identifiquen com la dona amb vestuari masculí que tenia un càrrec rellevant a la cancelleria de Barcelona) ni tampoc Alfons (que li procuraria una carrera com a arquebisbe de Saragossa, de València i el convertiria en un ferm candidat al Pontificat). Aldonça, dotada d’una forta personalitat i intel·lectualitat —i a instàncies de Ferran— va ser el tap que va impedir a Isabel exercir les poques funcions que les capitulacions li havien reservat.