Tal dia com avui de l’any 1909, fa 116 anys, a Barcelona, naixia Elvira Augusta Lewi Salinas, que, anys després (dècada de 1930), esdevindria una reconeguda periodista i escriptora en llengua catalana i una destacada activista social en defensa dels drets de les dones. Elvira Lewi era filla d’una família jueva (el seu pare procedia d’un país centreeuropeu i la seva mare era, molt probablement, originària de l’antic imperi otomà). El col·lectiu jueu de Barcelona (format per famílies sefardites i asquenazites) va ser relativament important durant el primer terç del segle XX i fins a les acaballes de la Guerra Civil i l’ocupació franquista de Barcelona (1939).
Elvira Lewi havia estudiat al Col·legi Alemany de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis, i amb vint anys (1929) ja va publicar la seva primera obra, el conte “L’home de cristall”. A partir d’aquest moment es va convertir en un referent de la literatura i del periodisme femenins. Va ser redactora als diaris La Nau, La Dona Catalana, Revista de Catalunya, L’Opinió i La Rambla, i va escriure i publicar Un poeta i dues dones i Els habitants del pis 200. També durant aquesta etapa (dècada de 1930) es va incorporar a l’entitat feminista Lyceum Club de Barcelona i va ser l’encarregada i la promotora de cursos formatius de la secció de decoració.
Després de l’ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939), es perd totalment el rastre de la seva existència. Segons l’escriptora Marta Pessarrodona: “no sabem si va marxar a l’exili, però va desaparèixer totalment a partir de 1939”. Algunes informacions apunten que podria haver viscut fins al 1970, però no hi ha res que ho provi. Aquestes mateixes informacions li fan publicar la traducció al castellà d'Un poeta i dues dones (1943) amb un pseudònim que ocultava el seu origen jueu. Amb la sobtada i misteriosa desaparició d’Elvira Lewi el país perdia una figura intel·lectual i una activista feminista amb una gran projecció.