Tal dia com avui de l’any 1358, fa 665 anys, al Puig de Santa Maria (llavors regne de València), naixia Elionor, tercera filla del matrimoni format pel comte rei Pere III i la seva tercera esposa, Elionor de Sicília. Elionor filla, germana dels futurs comtes reis Joan I i Martí I, va ser casada amb Joan de Trastàmara (1375), primogènit dels reis de la corona castellanolleonesa, que quatre anys després de les noces passaria a ocupar el tron de Toledo.
Elionor i Joan van tenir dos fills mascles: el primogènit, Enric (1379), que succeiria el seu pare en el tron castellanolleonès el 1390, i Ferran, que seria elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp (1412). Ferran, que va presentar la seva candidatura com a fill d’Elionor i com a net de Pere III, seria el primer Trastàmara al tron de Barcelona i regnaria com a Ferran I (1412-1416). També van tenir una filla, Elionor (1382), que moriria poc després de néixer.
El matrimoni d’Elionor i Joan s’havia negociat per a segellar la pau entre els dos gegants peninsulars, enfrontats en un conflicte anomenat “Guerra dels dos Peres” (1356-1375). Però mai per a obrir una nova via successòria, com han afirmat alguns historiadors castellans. L’existència de Joan i de Martí, germans grans d’Elionor, garantia la permanència de la nissaga Bel·lònida, que governava al tron de Barcelona des del comte carolingi Guifré el Pilós (878-897).
A la mort de Martí I (1410), Ferran va pactar la seva candidatura amb les classes mercantils de Barcelona i de València a canvi d’una important injecció econòmica a càrrec seu per a restaurar les rutes de comerç naval catalanes. En aquell moment, Elionor ja havia mort (1382), a causa de les complicacions del tercer part, i el seu espòs, Joan, també (1390), víctima d’una misteriosa caiguda d’un cavall que li havien regalat. I el primogènit, Enric, havia mort sobtadament (1406) i deixat a Ferran la regència de Castella.