Tal dia com avui de l’any 1345, fa 678 anys, al castell de Bolingbroke (comtat de Lincoln-Anglaterra), naixia Blanca Plantagenet; que en el decurs de la seva vida seria coneguda com a Blanca de Lancaster; i que seria coneguda, també, per l'extraordinària història d’amor que va viure amb el seu espòs, Joan de Lancaster, segon fill mascle del rei Eduard III d’Anglaterra i germà petit d’Eduard de Woodstock, més conegut com el Príncep Negre. Joan de Lancaster, posteriorment conegut com a Joan de Gant, i el Príncep Negre van ser protectors de la família reial mallorquina a l’exili (Jaume III i els seus fills Jaume IV, Elisabet i Ferran).
Blanca de Lancaster i Joan de Gant eren rebesnets d'Elionor de Provença, de la branca provençal dels Bel·lònida catalans, on hi havia la reina consort d’Anglaterra (per matrimoni amb el rei Enric III, 1236), i que havia introduït la senyera quadribarrada en l’armorial d’Anglaterra. Blanca, segona filla del poderós aristòcrata i militar Enric de Grosmont, va poder esquivar amb èxit la pressió del matrimoni concertat (que la seva germana gran Matilde, hereva de la casa Grosmont, no va poder evitar). Blanca i Joan eren cosins tercers i es coneixien des de la infantesa. Durant la primera joventut van viure una intensa i celebrada història d’amor, que culminaria amb el matrimoni.
Blanca i Joan es van casar a Reading (a mig camí de Londres i Oxford) el 19 de març de 1359. Blanca tenia catorze anys i Joan en tenia divuit. Van tenir set fills, tres dels quals van arribar a l’edat adulta. El més cèlebre seria Enric Bolingbroke, qui s’asseuria al tron d’Anglaterra com a Enric IV, i seria el primer monarca anglès de la nissaga Lancaster. El símbol de la casa era una rosa vermella. Blanca va morir prematurament als vint-i-quatre anys (1369) víctima d’un rebrot de la pesta negra que va assolar les illes britàniques. Trenta anys més tard, moria el seu espòs Joan de Gant, i ordenava ser sebollit al costat de Blanca, en record de la història d’amor que havien viscut.