Tal dia com avui de l’any 1917, fa 108 anys, a Barcelona, naixia Alfred Benlloch i Llorach, que en el decurs de la seva vida es convertiria en metge i inventor. Nascut en una família benestant dedicada a la fabricació de mobles, el seu pare va afavorir l’interès del jove per la ciència, i des de molt petit va disposar d’un laboratori químic a casa que li permetria portar a terme experiments en diferents camps. Durant la infantesa, va estudiar a Liceu Francès de Barcelona i quan ja estava a punt d’accedir la universitat, va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que marcaria la seva carrera acadèmica i professional.
Va ingressar com a voluntari sanitari a la xarxa hospitalària de Barcelona i de seguida va donar mostres de la seva extraordinària capacitat. Poques setmanes després, el doctor Frederic Duran Jordà —que seria l’inventor del primer servei de transfusió del món— el va destinar a l’Hospital núm. 18 (una instal·lació sanitària situat a la zona de Montjuïc) i el va dirigir a unes dependències buides que no tenien cap ús. Segons explicaria el mateix Benlloch més endavant, Duran li va dir: "Nano, això ha de ser un laboratori d’anàlisis clíniques per a aquest hospital. Tu mateix!!! Tens tres dies per a fer-ho. Si necessites ajuda, m’avises".
Benlloch va dissenyar diversos aparells per a l’obtenció de productes que, en aquell moment, no eren al mercat (antígens i vacunes). Va aconseguir un reactiu per a substituir el Meinicke (un reactiu de floculació que es feia servir per a diagnosticar la sífilis). Benlloc va crear un producte de característiques semblants amb miocardi de bou triturat, dessecat i tractat amb èter i alcohol i amb una proteïna i una resina, que empraria per a detectar i descartar els donants portadors de sífilis. Aquestes aportacions tècniques permetrien processar i enviar al front de guerra republicà més de 9.000 litres de sang en bones condicions, que contribuirien a salvar centenars de vides humanes.