Tal dia com avui de l’any 1641, fa 383 anys, en el context de la Guerra de Separació de Catalunya, entrava a Barcelona Philippe de La Mothe-Houdancourt, comte de La Mothe i mariscal de França, que arribava per prendre possessió del càrrec de general de l’exèrcit de Lluís XIII de França, II de Navarra i I de Barcelona, a Catalunya. Lluís XIII havia estat nomenat comte independent de Barcelona (home principal de Catalunya) per la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) el 23 de gener de 1641, en substitució de Felip IV de les Espanyes. En aquell moment, Catalunya estava parcialment ocupada per les restes de l’exèrcit hispànic del sanguinari marquès de Los Vélez, que havia estat derrotat i humiliat a Montjuïc el 26 de gener de 1641.

L’arribada de La Mothe serviria per coordinar les estratègies dels exèrcits francès i català a Catalunya, que tan bon resultat havia donat en la primera experiència conjunta (la Batalla de Montjuïc del 26 de gener anterior). Amb La Mothe al capdavant, l’aliança catalano-francesa va derrotar els hispànics de Colonna (Los Vélez havia estat fulminat després de la humiliant desfeta de Montjuïc) i del duc de Sogorb (Colonna va emmalaltir i va morir poc després d’arribar a Catalunya) en les batalles de la Granada del Penedès (1642), de Lleida (1642) i de Miravet (1643), i la conquesta de Montsó (Aragó) i del marge esquerre del riu Cinca (1642). Per la seva extraordinària capacitat, els hispànics li van penjar el malnom d'El Demonio.

El Dietari de la Generalitat consigna que el dia 20 de febrer de 1641, quan era a les portes de Barcelona per prendre possessió del seu càrrec, va sortir a rebre'l una comitiva presidida per Francesc de Tamarit, diputat-militar o diputat-protector (general en cap de l’Exèrcit de Catalunya), que el va acompanyar fins a l’interior de la ciutat. Segons el mateix Dietari, la ciutat es va engalanar amb “rics draps i tapisseria” i quan “el senyor de La Mothe va baixar del cavall, les cortesies i cerimònies fou cosa de veure”. També segons el Dietari, el mariscal La Mothe es va allotjar a la casa de Pere Reguer, ciutadà honrat de Barcelona, situada a la plaça de Santa Anna. L’endemà, La Mothe fou rebut pels diputats i oïdors que formaven el govern del país.