Tal dia com avui dels anys 1669 i 1673, fa 356 i 352 anys respectivament, morien dues figures cabdals de la història moderna de França que havien tingut una curiosa relació amb Catalunya: l’Home de la Màscara de Ferro i el mosqueter d’Artagnan.

El 25 de juny de 1669, a Càndia, actualment Iràklio (illa de Creta, una plaça de la República veneciana aliada de França) i en el decurs del setge otomà sobre la ciutat, desapareixia Francesc de Borbó-Vendôme; que havia dirigit les tropes franceses. La desaparició de Vendôme (se’l va donar per mort perquè mai no va aparèixer el cadàver) i la posterior existència del famós presoner de la Màscara de Ferro (un reclús de sang reial del qual mai se’n va saber la veritable identitat) alimentarien la creença que les dues figures eren el mateix personatge. Vendôme, (1616), era cosí-germà del rei Lluís XIV; però havia liderat diverses rebel·lions aristocràtiques contra el règim absolutista de la corona que pretenia erosionar el poder de la noblesa.

Vendôme va liderar els intents de cop d’estat contra els primers ministres Richelieu i Mazzarino, puntals del règim absolutista francès. Va ser detingut i condemnat a reclusió perpètua (1642); però passats cinc anys (1647) li van commutar la pena a canvi del servei a l’exèrcit francocatalà en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Vendôme va combatre a Catalunya, però acabaria desertant i s’uniria al moviment nobiliari rebel de la Fronda que volia fer caure Lluís XIV (1648). Després d’una nova detenció (1652) se sotmetria, se’l rehabilitaria, però se li assignaria la difícil —quasi impossible— missió de la defensa de Càndia. De seguida es va dir que hauria desaparegut després de rebre uns comprometedors correus.

Per una altra banda, el 25 de juny de 1673, a Maastricht (Països Baixos independents), i en el decurs del setge francès sobre aquesta plaça neerlandesa, moria Charles de Batz-Montesquiu, comte d’Artagnan i capità de la guàrdia dels Mosqueters del rei Lluís XIV. D’Artagnan havia nascut el 1611 a Lupiac (Gascunya-França) i havia entrat a formar part d’un cos d’elit de l’exèrcit francès, anomenat “Mosqueters” (1632), creat per Enric IV (1622) com una guàrdia de corps del monarca i com una unitat d’elit de l’“Armée”. Segons les fonts documentals, el 1642 hauria participat en el setge i alliberament catalanofrancès de Perpinyà (prèviament ocupada i literalment trinxada pels Tercios de Castilla) i en la derrota i massacre de l’exèrcit hispànic a Cotlliure.

També està documentada la seva participació en la persecució i extermini de partides de soldats desertors hispànics (semiocults al Rosselló i a l’Empordà) que se sostenien delinquint. Durant aquesta etapa, d’Artagnan va servir Philippe de La Mothe-Houdancourt, lloctinent del rei Lluís XIV a Catalunya i amic personal del cardenal Richelieu (l’enemic de Vendôme). I això el situaria, també, a les operacions militars de la Granada del Penedès, dels Quatre Pilans (Lleida), i de Montsó —totes durant el 1642—; que es van saldar amb victòries catalanofranceses. D’Artagnan va morir a Maastricht fulminat pels trets que li van disparar un grup de dones franctiradores que defensaven la ciutat des de la muralla.