Tal dia com avui de l’any 1952, fa 73 anys, a Burgos (Castella i Lleó, Espanya), hi moria el general Juan Yagüe Blanco, que havia estat el responsable de la massacre de civils més gran de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El 14 d’agost de 1936, en plena ofensiva dels rebels, havia ocupat Badajoz (Extremadura, Espanya), havia capturat 4.000 presoners entre combatents republicans i civils compromesos amb la causa republicana i els havia concentrat a l’interior de la plaça de bous municipal. Durant la nit del 14 al 15 d’agost de 1936 ordenaria que fossin tots assassinats.

Unes setmanes després, mentre corria arreu la notícia d’aquella brutal massacre, un corresponsal de guerra del diari nord-americà New York Times li va preguntar si era cert el que es noticiava arreu i que afirmava que ell era el responsable de l’assassinat a sang freda de 4.000 persones (homes, dones i nens). Yagüe, no tan sols no ho va desmentir, sinó que va declarar que “el seu exèrcit havia de continuar cap a Madrid i no els podia deixar amb vida, perquè li haurien esvalotat la rereguarda, ni se’ls podia emportar, perquè l’haurien fet arribar tard al seu objectiu”.

Després de la derrota republicana a la batalla de l'Ebre (16 de novembre de 1938), Yagüe va dirigir un dels tres exèrcits que ocuparien Catalunya. Les forces que dirigia —formades, en bona part, pels temibles mercenaris marroquins— van penetrar pel sud del país i van ocupar Tortosa, Reus i Tarragona. En aquestes places i en les seves comarques, els soldats marroquins a les seves ordres van cometre autèntiques atrocitats contra la població civil catalana. Yagüe mai no va castigar aquelles execrables accions i es va limitar a mirar cap a una altra banda.

El 26 de gener de 1939, les tropes rebels ocupaven Barcelona i Yagüe, des de la plaça de Catalunya, pronunciaria unes amenaçadores paraules premonitòries de la terrible repressió que, tot seguit, desplegarien els franquistes: "¡Catalanes!, yo, en nombre del Gobierno español, en nombre de la España de Franco, os saludo y os traigo a vosotros, a los que gritabais antes ¡Viva España! (...) jurar (...) que sabremos cumplir con el deber (...) y que en este camino nadie ni nada nos podrá contener (...) ¡Catalanes, Arriba España! ¡Viva Cataluña Española! ¡Viva España!".

Va morir als 60 anys, a causa d’un càncer de pulmó, en l’exercici de les seves funcions com a capità general de la VI Regió Militar —nord de Castella, Cantàbria i País Basc, amb seu a Burgos. Mai ningú no li va reclamar res com a responsable de les terribles atrocitats que havia comès abans, durant i després de la Guerra Civil, i fins al 2017 —quatre dècades després del canvi de règim polític a l’Estat espanyol— algunes ciutats de Castella —com Madrid— van tenir carrers dedicats a la memòria del general del bàndol rebel més sanguinari del conflicte civil espanyol.