Tal dia com avui de l’any 1876, fa 150 anys, a Ciutat de Mèxic, moria Antonio López de Santa Anna y Pérez de Lebron, general de l’exèrcit mexicà i, entre 1833 i 1847, president dels Estats Units Mexicans –quasi de forma ininterrompuda– en set ocasions. Santa Anna havia nascut el 1794 (durant la darrera etapa colonial hispànica) a la ciutat costanera de Veracruz (llavors el port comercial més important del virregnat de Nova Espanya). Era fill d’un comerciant andalús establert a la ciutat (de remot origen familiar català) i d’una propietària criolla, que li va procurar una formació privilegiada. El 1810 (amb setze anys) va ingressar a l’exèrcit colonial i les seves primeres campanyes serien combatent les forces independentistes.
Però el 1821, amb la declaració d’independència de Mèxic (Pla d’Iguala) bascularia, lentament, d’una posició espanyolista a independentista. Durant els primers anys d’independència, Santa Anna tindria un paper relativament rellevant, subordinat a Agustín Itúrbide, primer mandatari independent de Mèxic, que es faria coronar emperador com a Agustí I. Poc després, amb la deposició de l’emperador i la proclamació de la República mexicana (1823), Santa Anna es llauraria una treballada escalada que el conduiria a la seva primera presidència de la República (1833). Ho seria, quasi ininterrompudament, durant els catorze anys més decisius en la història de Mèxic.
Durant els seus mandats, Santa Anna va conèixer i combatre la colonització anglosaxona i la independència de Texas (1821-1836) i la incorporació d’aquella jove república als Estats Units (1845). I la guerra que enfrontaria Mèxic i Estats Units (1845-1848) i que es va resoldre a favor dels nord-americans. Tot i que a la conclusió del conflicte (1848) Santa Anna ja no era el president de Mèxic, es va considerar que havia estat el gran responsable de la pèrdua de tots els territoris mexicans al nord del Rio Grande i que representaven quasi la meitat del territori mexicà. Per tant, per a la societat mexicana, Santa Anna seria el general i el president que acabaria lliurant la meitat del país als nord-americans.