Tal dia com avui de l’any 1208, fa 817 anys, a Sixena (Regne d’Aragó - Confederació catalanoaragonesa), moria la reina Sança, filla d’Alfons VII de Lleó i Riquilda de Polònia, i esposa del rei Alfons-Ramon, fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Sança havia nascut a Toledo (1154), i als vint anys (1174) l’havien casada amb el rei Alfons-Ramon, primer sobirà conjunt dels dominis de Barcelona i d’Aragó. Sança i Alfons-Ramon van tenir nou fills (cinc nois i quatre noies), quatre dels quals serien sobirans en diferents dominis del continent. El primogènit seria Pere I de Barcelona i II d’Aragó.
El 1196 va enviudar i es va retirar al monestir de Sixena, que ella mateixa havia fundat pocs anys abans (1188) i hi havia establert una comunitat de monges de l’orde de les Hospitaleres. La idea de Sança era convertir Sixena en el panteó reial dels monarques catalanoaragonesos (amb anterioritat els comtes de Barcelona s’havien enterrat a Ripoll i els reis d’Aragó a Sant Joan de la Penya). Però el seu propòsit no va reeixir. Només ella mateixa i el seu fill, el rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó, mort a la batalla de Muret, serien enterrats a Sixena. La de Sança (1208) i la de Pere (1213) són les dues úniques tombes reials a Sixena.
Mentre Sança va ser a Sixena (1196-1208), el monestir va viure una etapa de creixement important. No obstant això, el marit i pare —respectivament— de Sança i Pere I, el rei Alfons-Ramon, es va fer enterrar a Poblet (1196). Alfons-Ramon, conegut també com a Alfons el Cast, va ser el primer membre del Casal de Barcelona (d’una llista de més de trenta persones, entre reis, reines, infants i infantes) que va ser soterrat a Poblet. Posteriorment, el rei Jaume I, net de Sança i fill de Pere I, decretaria que la Corona (els reis del Casal de Barcelona) esdevenia protectora de Poblet i el propòsit de Sança s’esvairia per sempre.