Tal dia com avui de l’any 1468, fa 556 anys, a Tarragona, moria la reina Joana, segona esposa del rei Joan II (el tercer Trastàmara al tron de Barcelona) i mare de Ferran, posteriorment, Ferran II, anomenat el Rei Catòlic. Joana havia nascut l’any 1425 a Torrelobatón (una petita vila al nord de la Corona castellanolleonesa) i era filla Fadrique Enríquez de Mendoza, almirall de la marina castellanolleonesa, i de Marina Fernández de Córdoba. Quan va ser casada amb Joan II (1 d’abril de 1444), el que seria el seu marit tenia 46 anys, i ella acabava de complir els 19.
El matrimoni de Joan i Joana formava part d’una estratègia de la cancelleria de Barcelona, consistent a atraure el nucli del poder castellanolleonès cap als Trastàmara catalanoaragonesos i, particularment, cap a la seva ambició de devorar, políticament, els seus parents Trastàmara castellanolleonesos i reunir els dos principals trons peninsulars. El pare de Joana, en la seva qualitat d’almirall, era un dels homes més poderosos de la Corona castellanolleonesa i era un dels principals aliats dels Trastàmara de Barcelona a la cort de Toledo.
Quan Joana va arribar a Catalunya va quedar impressionada per la misèria que imperava al món pagès català; contraposada a la puixant agricultura castellana. A Catalunya, com en quasi tots els dominis medievals europeus, el règim feudal (especialment hostil amb les classes humils) havia arrelat amb molta força. I la pagesia catalana havia perdut la propietat de la terra i havia quedat sotmesa a duríssimes servituds. En canvi, als dominis cristians peninsulars, el règim feudal no havia arrelat amb força, i la petita pagesia era una classe propietària, lliure i relativament rica.
Joana sempre va donar suport als pagesos de remença catalans, davant dels abusos dels barons feudals del país. I quan va esclatar la Revolució Remença (1462), que va enfrontar la pagesia amb l’aristocràcia latifundista; va influir per posar l’estament de la corona al costat de les reivindicacions de les classes agràries humils: la supressió dels mals usos. No obstant això, Joana va veure en aquell conflicte l’oportunitat d’obtenir un enorme rèdit polític: esberlar el poder de l’estament nobiliari del país, que rivalitzava, econòmicament i políticament, amb l’estament de la corona.