Tal dia com avui de l’any 1969, fa 56 anys, a l’Havana (Cuba); moria Ramon Grau San Martín; que en el decurs de la seva vida havia estat un dels polítics més destacats de la primera meitat del segle XX cubà. Havia ocupat diversos càrrecs ministerials i havia estat president de la República de Cuba en dues ocasions. La primera, com a 8è president (setembre, 1933 – octubre, 1934) i sense militar en cap formació política, i la segona com a 16è president (octubre, 1944 – octubre, 1948) i com a líder del Partit Revolucionari Cubà. Després d’aquesta segona presidència, seria rellevat per Carlos Prío Socarrats (1948-1952), també d’origen català.
Ramon Grau, nascut a la Palma (al nord de l’illa de Cuba) l’any 1881; era fill de l’empresari agrícola Francesc Grau, membre d’una destacada família de comerciants de Sitges, que s’havia establert a Cuba cap al 1870 (a les acaballes de la dominació colonial espanyola). Segons la investigació historiogràfica, els Grau de la Palma es dedicaven al conreu, elaboració i exportació de tabac; i formaven part de l’elit social i econòmica local. També, segons les mateixes investigacions, els Grau de la Palma van desplaçar la seva residència a l’Havana durant els combats de la Tercera Guerra de la Independència (1895-1898), que van devastar la regió nord de l’illa.
Grau es va doctorar en medicina a la Universitat de l’Havana (1908) i després d’una llarga estada professional a Europa (1908-1921) retorna a Cuba i ocupa una plaça de professor de fisiologia a la mateixa universitat. Allà s’involucraria en les lluites que els estudiants mantenien contra els governs corruptes d’un sistema inspirat en el model dinàstic espanyol (el del caciquisme del segle XIX) i sostingut per l’administració nord-americana. Grau va ser empresonat i es va exiliar (1924-1933). I en retornar al país va liderar una transició cap a un règim plenament democràtic que sempre estaria amenaçat per cops d’estat militars promoguts per Washington.