Tal dia com avui de l’any 1076, fa 949 anys, a Barcelona; moria Ramon Berenguer I, comte independent de Barcelona i de Girona (1035-1076); d’Osona (1054-1076); i Carcassona i de Rasés (1069-1076). Durant el seu govern va ser anomenat “Propugnator et murus christiani populi” (Defensor i mur del poble cristià) i als Usatges de Barcelona se’l cita com a “Hispaniae subjugator” (Dominador d’Hispania). Ambdues cites revelen que, a finals del segle XI, els comtes independents de Barcelona ja eren els sobirans més poderosos de l’istme pirinenc. Més poderosos que els comtes independents de Tolosa i que els reis de Navarra-Aragó.

Però Ramon Berenguer I passaria a la història per reviure una versió personal del “rapte d’Helena”. L’any 1052, Ramon Berenguer I va iniciar una visita d’estat a Tolosa, per intensificar els pactes amb la casa comtal tolosana. Durant la seva estada a la cort del comte Ponç III, va conèixer Almodis de la Marca, la comtessa-consort de Tolosa. Segons les fonts documentals de l’època, Ramon Berenguer —que en aquell moment estava casat amb Blanca de Narbona— i Almodis —casada amb Ponç III de Tolosa—; es van enamorar perdudament. Segons les mateixes fonts, Almodis era una dona madura, atractiva i molt culta.

Ramon Berenguer I la va segrestar i la va portar a Barcelona. Allà va repudiar Blanca i es va casar amb Almodis, que havia fet el mateix amb Ponç. Aquell segrest i matrimoni va estar a punt de causar una guerra. Blanca, l’esposa repudiada per Ramon Berenguer, va acudir al pontífex Víctor II, reclamant justícia, i el papa va excomunicar el comte català i va demanar al rei de França que administrés justícia en nom de l’Església. I el comte Ponç va buscar l’aliança de diversos barons feudals de la Marca de Gótia (el territori de l’actual Llenguadoc) per envair els comtats catalans i netejar el seu honor matant Ramon Berenguer.

Tot i això, aquell episodi històric va quedar, finalment, en un no res. Ramon Berenguer va pagar 4.000 mancusos d’or a Blanca com a indemnització. El papa Víctor II va morir poc després (1057) i el nou pontífex, Esteve IX, va llevar l’excomunicació que pesava sobre Ramon Berenguer. I el comte Ponç III de Tolosa es va casar amb una filla del rei Garcia Sanxes III de Navarra que ocupava una llaminera segona posició en la línia successòria del tron de Pamplona. Mentrestant, a Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis van tenir una relació molt compenetrada, tant en l’aspecte personal, com en el polític: el comte va associar al poder la seva esposa.