Tal dia com avui de l’any 1743, fa 282 anys, a Sant Boi de Llobregat; moria Rafael Casanova i Comes, que havia estat Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona entre el 30 de novembre de 1713 i el 12 de setembre de 1714, coincidint amb la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714/15); anomenada, per les cancelleries borbòniques de París i de Madrid; la “Guerra dels Catalans”. Casanova va ser el darrer Conseller en Cap de Barcelona. Després de l’ocupació borbònica de Barcelona (12 de setembre de 1714), el nou règim va liquidar el govern municipal i la ciutat va passar a estar governada, directament, pel capità general; fins al nomenament d’un “alcalde” (figura política pròpia del món castellà inexistent i desconeguda a Catalunya).
Casanova havia nascut a Moià cap al 1660 i s’havia establert a Barcelona el 1674, per estudiar la carrera de Dret. Amb 18 anys ja havia completat els estudis i exerciria l’advocacia durant 65 anys (1678-1743). Però Casanova passaria a la història com el Conseller en Cap de Barcelona durant la darrera fase de la Guerra de Successió i setge borbònic de la ciutat (1713-1714). Especialment durant els darrers dies (10 i 11 de setembre de 1714) quan el conflicte es va lliurar a intramurs. Casanova seria ferit durant l’assalt dels ocupants i, posteriorment, aquell fet quedaria immortalitzat amb la pintura d’Antoni Estruch, que el representa defensant la muralla i portant la bandera de Santa Eulàlia, estendard de la ciutat.
La investigació historiogràfica afirma que Rafael Casanova va ser un molt bon Conseller en Cap. Va ser nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent en un moment en què una facció del poder de la ciutat intentava, secretament, pactar la rendició de Barcelona. Durant el seu mandat, amb la ciutat assetjada i els seus habitants greument amenaçats; va perseguir, implacablement, el contraban dels aliments i de les armes —i el saqueig d'habitatges de famílies que havien mort o abandonat la ciutat—. Segons alguns historiadors, Casanova no era partidari de la resistència a ultrança (aprovada per la Junta de Braços el 6 de juliol de 1713). Però sempre va governar d’acord amb el mandat d’aquesta Junta.