Tal dia com avui de l’any 1247, fa 778 anys, en un vaixell fluvial i a l’altura de Viena del Delfinat (regne de França); moria Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe-cardenal de Toledo des del 1209; i que el 1238, després de la conquesta catalanoaragonesa del País Valencià i la restauració de les antigues diòcesis de Sogorb i de València; es va dirigir a Roma per sol·licitar al papa Gregori IX que els bisbes valencians fossin rellevats de la seva adscripció a l’arxidiòcesi catalana de Tarragona i quedessin subjectes a l’autoritat de l’arxidiòcesi castellana de Toledo. Jiménez de Rada argumentava que la mitra de Toledo era la primada de les Espanyes, i que com a tal es reservava el dret a decidir quines diòcesis sotmetia a la seva autoritat.

Durant els segles VIII a XII, el Pontificat havia autoritzat la creació de seus primades en cada un dels nous dominis que es configuraven. Els castellanolleonesos havien restaurat la seu arxidiocesana de Toledo (1085) i la categoria de seu primada que havia tingut en temps de la monarquia visigòtica hispànica (segles V a VIII). Però, posteriorment, els catalans havien restaurat la seu arxidiocesana de Tarragona (1114) i havien aconseguit que el Pontificat la reconegués com a seu primada del comtat independent de Barcelona i, poc després de la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV i Peronella, seu primada de la Corona catalanoaragonesa.

Rada havia viscut aquest procés com a cardenal-primat de Toledo i mai no va acceptar la creació d’una altra seu primada a la península. El papa Gregori IX va acceptar, inicialment, la seva doble petició: rescindir la categoria primada a la seu de Tarragona i incorporar les diòcesis valencianes a Toledo. En arribar (1239) es va passejar per Catalunya proclamant-se “únic cardenal primat de les Espanyes” i va crear una gran polèmica. Finalment, Gregori IX el va desposseir d’aquesta categoria i va restaurar la dignitat primada a Pere d’Albalat, arquebisbe-cardenal de Tarragona; i les diòcesis valencianes van quedar adscrites a la seu arxidiocesana tarraconense.

La investigació històrica ha provat que l’estratègia de Rada no era tan sols usurpar les diòcesis valencianes; sinó alimentar la reivindicació castellana sobre València per a, en un termini no massa llarg, incorporar el País Valencià a la Corona castellanolleonesa. Els castellanolleonesos reivindicaven la meitat sud del País Valencià (a partir del riu Túria) com a part de l’antiga província romanovisigòtica Cartaginense, que consideraven que els corresponia. I també sostenien aquesta reivindicació per l’existència prèvia del domini efímer del mercenari castellà Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com el Cid Campeador (1094-1099).