Tal dia com avui de l’any 1958, fa 67 anys, a la presó de Burgos (Castella i Lleó), moria Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894), que a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936) havia fundat el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El partit de Comorera, d’ideologia comunista i de tendència estalinista, adquiriria una gran importància a la Catalunya de la rereguarda republicana. Amb ERC, el partit del president Companys, van maniobrar per a restaurar l’ordre públic i la llei a Catalunya, que, des de la derrota del cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936, estava en mans de les temibles Patrulles de Control de la CNT-FAI. La gent del PSUC van participar en els Fets de Maig de 1937 al costat de les forces d’ordre públic de la Generalitat i de la militància d’Esquerra Republicana i d’Estat Català per a derrotar els anarquistes.

Després de la Guerra Civil espanyola (1939) es va exiliar successivament a París, a Moscou i a l’Havana, i va retornar a la capital francesa després de la Segona Guerra Mundial (1945). A partir d’aquell moment, va començar la seva llarga lluita per a mantenir la independència del PSUC, amenaçada pels intents d’annexió del Partit Comunista d’Espanya (PCE). Finalment, els comunistes espanyols van aconseguir que el secretariat del PSUC el destituís i l’expulsés (1949). Llavors va retornar clandestinament a Catalunya i es va recloure discretament a la seva casa de Barcelona, al carrer Consell de Cent, 248. Durant quatre anys (1950-1954) va viure en un estat de pobresa absoluta, però això no li va impedir continuar compromès amb el seu projecte, i amb els seus propis recursos va editar trenta-dos números de la revista Treball.

A principis de juny de 1954, la policia espanyola el va localitzar i el va detenir, juntament amb la seva esposa Rosa Santacana. Ambdós van ser brutalment torturats durant setmanes a la comissaria de Via Laietana. Tot i el secretisme que envoltava aquella operació, es va filtrar a l’exterior i els col·laboradors de Comorera van impulsar una campanya internacional. L’advocat Henry Torrés (que havia defensat Francesc Macià en el judici de París pels Fets de Prats de Molló, 1927) es va oferir a representar-lo, però el capità general Juan Bautista Sánchez González (que moriria poc després en estranyes circumstàncies) li ho va negar. Comorera va ser jutjat en un consell de guerra sense garanties processals i condemnat a trenta anys de presó (1957). Moriria l’any següent, empresonat, a causa d’una broncopneumònia.

Comorera proclamaria: “Si l’Estat va contra la nació, ens devem a la nació i hem d'aniquilar l’Estat opressor. Abans que espanyols, som catalans. Som catalans per naturalesa, som espanyols per coacció”.