Tal dia com avui, fa 43 anys, va morir a San Juan (Puerto Rico) Pau Casals, el millor violoncel·lista català de tots els temps. Va recuperar i popularitzar El cant dels ocells, una cançó tradicional del segle XVII, que va convertir en un símbol de la resistència catalana a la dictadura franquista. El reconegut prestigi internacional de Casals el va portar a interpretar-la arreu del món. I actualment El cant dels ocells és, també, un símbol universal dels valors de la pau i de la llibertat. Casals, però, és especialment conegut per una frase que va pronunciar en un discurs a la seu de l'ONU.
Era l'any 1971 i havia rebut l'encàrrec de compondre l'himne de Nacions Unides. En la sessió inaugural, davant de tots els representants diplomàtics del món, va començar el seu parlament amb la frase “... what is more, I am a catalan” (... el que és més, sóc català) per denunciar -un cop més- davant la comunitat internacional la situació de repressió -política, cultural i lingüística- que patia Catalunya. En aquell parlament va explicar que Catalunya havia estat -a l'alba de l'any 1000- pionera en la construcció d'institucions de pau i de llibertat.
En canvi, hi ha aspectes més desconeguts de la seva figura, que són tant o més destacats. Durant els anys d'exili va vendre el seu patrimoni per ajudar els refugiats catalans sense recursos. Un compromís que el va portar a una situació de gran precarietat econòmica i que explica, també, l'extraordinària dimensió humana -i humanista- de la seva personalitat. Com a reconeixement al seu compromís per la llibertat; el 1958 va ser proposat al Premi Nobel de la Pau, que no se li va atorgar a causa de les maniobres d'oposició soterrada de la diplomàcia espanyola del règim franquista.