Tal dia com avui de l’any 1949, fa 77 anys, a Montevideo (Uruguai); moria la mestra catalana Enriqueta Compte i Riqué, que havia estat la fundadora del primer Jardí d’Infants de Montevideo, de l’Uruguai i del continent sud-americà (10 de març de 1892). Enriqueta Compte havia nascut a Barcelona el 1866 i era filla d’una família catalana que havia emigrat a l'Uruguai (1873) i s’havia establert a la capital del país. Enriqueta va arribar al nou país amb tan sols set anys i es formaria a Montevideo, però mai abandonaria el conreu de la llengua i de la cultura catalanes.
El 1884, amb dinou anys i recentment titulada, el govern uruguaià la va becar per especialitzar-se a Europa. Durant la seva estada al Vell Continent, va treballar en diverses escoles de Bèlgica, Països Baixos, França i Suïssa; i va entrar en contacte amb els principis de l’Escola Activa (que aplicava mètodes d’ensenyament a través de l’activitat) i del sistema fröebelià o kindergarten (jardí de nens) formulat unes dècades abans (1840) pel pedagog alemany Friedrich Fröbel i que defensava la pràctica dels jocs com a part fonamental de l’aprenentatge dels més petits.
Amb aquesta experiència va retornar al seu país i va crear la primera escola preescolar de Sud-amèrica (1892), plenament inspirada en els principis de l’Escola Activa i de la kindergarten. Uns anys després (1920), el govern uruguaià li encarregaria la posada en funcionament de la Facultat de Pedagogia, que aglutinaria els estudis de la carrera docent, que fins llavors s’impartien en Escoles Normals, aplicant els principis de l’escola pública, laica i activa. Per aquest motiu, el sistema educatiu uruguaià va passar a ser el més modern i innovador del continent sud-americà.
Va ser una precursora de la lluita contra la tuberculosi (que afectava, especialment, la població infantil dels estrats més humils de la societat); va ser la impulsora d’un mecanisme d’ensenyament laic —basat en les igualtats socials i en la superació d’obstacles—; va ser una defensora aferrissada de la República espanyola, i de la seva legitimitat durant la Guerra Civil (1936-1939) i durant el posterior règim nacionalcatòlic que l’havia liquidat (1939); i va ser, també, una defensora del paper de la dona en la societat, en peu d’igualtat amb els homes. Va morir a 83 anys.