Tal dia com avui de l’any 1876, fa 146 anys, a San Remo (Itàlia) moria Maria Victòria del Pozzo, que entre 1870 i 1873 havia estat reina consort d’Espanya per la seva condició d’esposa del rei Amadeu I. Dos anys abans el general Prim —cap del Partit Progressista— havia liderat un cop d’estat —anomenat Revolució Gloriosa (1868)— que s’havia saldat amb el destronament d’Isabel II, i l’expulsió de la reina i del seu entorn —anomenat “la camarilla del bolsillo secreto”— del territori espanyol. El general Prim (Reus, 1814 – Madrid, 1870) proclamaria que “els Borbons eren l’impediment més gran per a la democratització i la modernització d’Espanya”.
Poc després el general Prim —en aquell moment president del govern i home fort d’Espanya— va presentar a les Corts una terna de candidats per rellevar Isabel II, però va insistir en la figura d’Amadeu de Savoia, membre de la casa reial piemontesa —unificadora d’Itàlia— que tenien fama de ser una família culta i moderna. Prim va aconseguir que les Corts votessin el seu preferit (16 de novembre de 1870). Però poc després (27 de desembre de 1870) va ser emboscat i tirotejat a boca de canó per uns encaputxats. Prim moriria tres dies més tard, i la premsa de l’època va assenyalar els Borbons a l’exili com a inductors del crim.
No obstant això, Amadeu I i Victòria van ser proclamats reis d’Espanya i van exercir com a tals fins a la seva abdicació (11 de febrer de 1873). Amadeu i Victòria no es van adaptar mai a la cultura fatxenda i corrupta que imperava a la cort espanyola. Ni la cort espanyola els va facilitar l’adaptació. Maria Victòria (París, 1847) va intentar guanyar l’acceptació de la cort i de les classes populars madrilenyes desplegant una intensa labor social. Però l’única recompensa que es va emportar va ser una tuberculosi (en aquell moment Madrid era anomenada “la ciutat de la mort”) que la conduiria a un decés prematur. Va morir a l’edat de vint-i-nou anys.
Imatge principal: Retrat de Victòria i Amadeu. Font: Wikimedia Commons