Tal dia com avui de l’any 1290, fa 735 anys, a Barcelona, moria Maria de Cervelló, que segles més tard (1692) l’Església catòlica canonitzaria com a santa Maria dels Socors i el Consell de Cent proclamaria copatrona de Barcelona (juntament amb Santa Eulàlia i Santa Madrona) i protectora de la ciutat (per la intensa labor que havia desplegat de redempció de captius cristians segrestats pels musulmans). Maria de Cervelló havia nascut a Barcelona el 1230, en una de les famílies de l’estament nobiliari més importants de la ciutat (els barons de Cervelló, originaris del vell comtat d’Osona i descendents del llinatge Gurb, molt proper a la casa comtal de Barcelona).
Des de molt petita va estar relacionada amb l’orde dels Mercedaris. Durant la seva infantesa va ser educada per fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de l'orde de la Mercè. El 1248 —amb 18 anys— es va implicar amb l’orde, però no professaria més tard. El 1260, quan tenia 30 anys, va morir el seu pare i va convèncer la seva mare per a vendre tot el patrimoni familiar i donar els guanys als pares mercedaris per a la redempció de captius. D'ençà d’aquell moment, la família Cervelló —la vídua i les dues filles— passarien a viure molt modestament en una casa del carrer Ample de Barcelona.
Quan tenia 35 anys, va morir la seva mare i va decidir professar (25 de març del 1265). Aquell mateix any, obtindria l’autorització del Capítol General de l’orde (Lleida, 1265) per a crear la branca femenina dels Mercedaris i fundaria —juntament amb Eulàlia de Pinós i Isabel de Bertí— el convent de l’orde de les Germanes Mercedàries, actualment desaparegut, que va ser ubicat entre l’actual passeig de Colom i els històrics carrers d’en Boltres, de la Mercè i de Simó Oller. Aquest convent va ser desamortitzat i confiscat per l’estat espanyol (1835) i sobre el seu antic solar s’hi va construir la Capitania General de la Quarta Regió Militar.