Tal dia com avui de l’any 2014, fa 12 anys, a París, moria Marina Ginestà i Coloma, que havia estat la protagonista de la icònica fotografia que il·lustrava l’inici de la Guerra Civil espanyola a Barcelona (1936). Marina és la noia jove —té disset anys en el moment de la fotografia— amb els cabells curts i vestida amb la granota de feina dels milicians revolucionaris que porta un fusell a l’espatlla i és immortalitzada a la terrassa de l’Hotel Colón, a Barcelona. Aquella fotografia, obra del fotògraf alemany Hans Gutmann, va ser feta el dia 21 de juliol de 1936 (l’endemà de la derrota dels militars colpistes a mans de les forces lleials a la Generalitat i dels milicians independentistes, anarquistes i comunistes).

Marina havia nascut a Tolosa (Llenguadoc-França) el 1919, però era filla de catalans d’ideologia revolucionària exiliats a França durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El 1930, Marina i la seva família van retornar a Barcelona i es va començar a relacionar amb els moviments revolucionaris locals. Poc després dels fets de 1936, es va afiliar al PSUC  —en aquell moment, un partit prosoviètic— i, pel seu bon coneixement de francès i per la confiança que generava, va fer les funcions d’intèrpret en entrevistes de gran importància, com les que van mantenir Joan Comorera (fundador i líder del PSUC) i Mikhaïl Koltsov (agent de Stalin) o, poc després, Koltsov i el líder anarquista Durruti al front de guerra d’Aragó (agost, 1936).

Setanta anys després de l’acabament del conflicte (2009), Ginestà concediria una entrevista en la qual revelaria que la misteriosa mort de Durruti (1936) s’explicava pel que havia passat en l’encontre entre el líder anarquista i l’agent estalinista. També resumiria el seu ideari durant aquella etapa: “La joventut, les ganes de guanyar, les consignes..., jo me les prenia seriosament. Creia que, si resistíem, guanyàvem. Teníem la sensació que la raó estava amb nosaltres i que acabaríem guanyant la guerra (...)  La decepció de la derrota, el record dels companys que es quedaven enrere, molts d'ells afusellats, es barrejava llavors amb el somni que les democràcies europees vencessin el feixisme en la recentment iniciada Guerra Mundial”.