Tal dia com avui de l’any 1528, fa 495 anys, a Montsó (regne d’Aragó); moria Joan de Ribagorça, fill de la relació extramatrimonial entre Alfons d’Aragó (germanastre de Ferran el Catòlic) i de Maria Junquers (filla del castlà de Roses). Alfons d’Aragó, pare de Joan de Ribagorça, era fill d’una relació extramatrimonial de Joan II (pare de Ferran el Catòlic) i la seva amistançada Leonor d'Escobar. Joan de Ribagorça havia nascut a Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, el 1457, cinc anys més tard que el seu oncle i, després valedor, Ferran el Catòlic. 

Els Trastàmara no van oblidar mai que havien assolit el tron castellano-lleonès amb la coronació d’Enric II (1369), fill bastard del rei Alfons XI de Castella i de Lleó i de la seva amistançada Elionor de Guzmán. En el decurs del segle i mig que van governar a Toledo (1369-1516) i de la centúria que ho van fer a Barcelona (1412-1516); mai es van desentendre dels seus bastards, i això explica que Alfons rebés el títol de comte de Ribagorça (que era de titularitat reial des del 1425); i que aquest el transmetés al seu fill natural Joan. 

Alfons tenia descendència masculina legítima, però el fet que Joan, fill natural, heretés el comtat de Ribagorça indica que aquest plançó era un personatge amb unes destacades habilitats polítiques i militars. El seu oncle Ferran el Catòlic li va facilitar el camí per a dirigir l’orde de Sant Joan de l’Hospital a Catalunya i a Aragó (1506-1512); i per a presidir la Generalitat de Catalunya (1512-1514). El 1507 el va nomenar virrei de Nàpols i ho va ser fins al 1509, que va ser destituït fulminantment quan va pacificar una revolta popular amb una brutal violència. 

El Rei Catòlic havia perdut els seus fills mascles legítims i semblava inevitable que les corones dels Trastàmara acabessin en mans del net Habsburg, com així seria (1518). Per aquest motiu, Ferran va valorar la possibilitat de nomenar successor al tron de Barcelona el seu fill natural Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra (Cervera, 1470 – Lécera, Aragó, 1520), que era eclesiàstic, però que tenia una prolífica descendència il·legítima; o al seu nebot natural Joan de Ribagorça (Benavarri, 1457 – Montsó, 1528). Finalment, Ferran va morir sobtadament i sense temps de maniobrar (1516).