Tal dia com avui de l’any 1673, fa 353 anys, a Amsterdam (llavors República de les Províncies Unides dels Països Baixos), moria Jan Blaeu, que durant la seva maduresa professional havia estat el cartògraf més prestigiós del món i el primer que dibuixaria els límits fronterers de la Primera República Catalana (amb la monarquia espanyola a l’oest i al sud, i amb la monarquia francesa al nord, 1641). Jan (Amsterdam, 1596) era membre d’una prestigiosa nissaga de cartògrafs iniciada pel seu pare Willem (Alkmaar, 1571 – Amsterdam, 1628), autor del primer mapa conegut del Principat de Catalunya (Catalonia Novíssima Acurata Descriptio, 1608), i seguida per ell mateix i el seu germà petit Corneulis (Amsterdam, 1610 – circa 1642).
Jan Blaeu va cartografiar les primeres làmines de la Geografia Blaviana (1641) que acabaria incorporada a l'Atlas Maior, i que es publicaria en diverses edicions a partir del 1658. Una de les làmines d’aquell gegantí treball és un mapa d’Europa que delimita de manera clara i precisa les fronteres de la Primera República Catalana, proclamada pel president Pau Claris (17 de gener del 1641) i posteriorment transformada en Principat independent de Catalunya (1641-1652/59). El nacionalisme espanyol ha acusat els difusors d’aquest mapa de manipular expressament la imatge. No obstant això, a l’original —que es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya— s’observen perfectament els límits fronterers d’una Catalunya independent.
Entre el 1649 i 1673, Jan Blaeu va ser el cartògraf oficial de la Vereenigde Oostindische Compagnie (1602-1799) (Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals), la primera corporació multinacional de la història i la primera empresa que publicaria els seus guanys. La VOC era un poderós empori comercial que tenia gairebé els mateixos poders que un estat: tenia concedides facultats per declarar la guerra (disposava d’una armada naval pròpia, amb una capacitat de resposta superior a la de molts estats europeus de l’època), negociar i signar tractats de pau, cursar moneda i crear colònies (havien estat els fundadors, per exemple, de la colònia de Nova Amsterdam, després Nova York), i va arribar a tenir en nòmina més de 50.000 treballadors.