Tal dia com avui de l’any 1962, fa 62 anys, a Ciutat de Mèxic, moria Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 1883), que havia estat un destacat dirigent del PSOE i que, durant la II República, havia exercit diversos càrrecs ministerials. Va ser ministre d’Hisenda (abril, 1931 – desembre, 1931); d'Obres Públiques (desembre, 1931 – setembre, 1933); de Mar i Aire (setembre, 1936 – maig, 1937); i de Defensa (maig, 1937 – 1938). L’abril de 1938, quan l’exèrcit rebel de Franco ja havia trencat en dos la zona republicana i començava a inclinar el resultat de la Guerra Civil Espanyola a favor seu, Prieto va abandonar el govern i va sol·licitar un càrrec diplomàtic a Sud-amèrica, que li va ser concedit. La finalització del conflicte ja no el va agafar en territori espanyol.

En el decurs de la seva carrera política, Prieto va tenir una relació molt difícil amb Catalunya. Però el punt culminant es viuria amb els successos que van provocar la fallida del Banc de Reus (7 de juliol de 1931). Quan va ser proclamada la II República i Prieto va ser nomenat ministre d’Hisenda del govern provisional (14 d’abril de 1931), el Banc de Reus era la primera entitat financera de Catalunya i competia pel lideratge espanyol amb els bancs de Bilbao, de Biscaia i de Santander. Al mateix temps, Francesc Macià, restaurava la Generalitat i iniciava converses amb Evarist Fàbregas, president del Banc de Reus, per convertir l’entitat reusenca en el banc públic de Catalunya (en l’instrument de finançament del govern català).

Quan aquesta notícia es va filtrar i va arribar a oïdes del govern de la República, Indalecio Prieto —ministre d’Hisenda— va ordenar retirar tots els fons de titularitat estatal dipositats al Banc de Reus. L’entitat reusenca tenia el monopoli de la gestió de cobraments de Campsa i de Cepsa, i amb aquella retirada calculadament sobtada, no va poder fer front als venciments negociats pels seus petits clients (comerciants i industrials catalans) i va fer fallida. La premsa de l’època denunciaria que aquella operació havia estat ordida, conjuntament, per Prieto i per Horacio Echevarrieta, un comissionista basc, amic personal d’Alfons XIII (llavors exiliat), padrí polític del ministre socialista, i un dels principals accionistes dels bancs de Bilbao i de Biscaia.