Tal dia com avui de l’any 1683, fa 343 anys, a Versalles, moria la reina Maria Teresa d’Àustria, coneguda també com a Maria Teresa d’Espanya, primera esposa del rei Lluís XIV de França, anomenat "el Rei Sol". Maria Teresa havia nascut el 1638 al monestir d'El Escorial (Corona castellanolleonesa, monarquia hispànica) i era filla del rei hispànic Felip IV i de la seva primera esposa, Isabel de França (filla del rei Enric IV de França, primer Borbó al tron de París). Per tant, Lluís XIV i Maria Teresa compartien un avi —Enric IV de França— i això els convertia en cosins germans.
Això no va ser impediment per a negociar el matrimoni de Lluís XIV de França i Maria Teresa d’Àustria. París i Madrid volien posar fi a la llarga guerra hispano-francesa (1635-1659) que s’havia lliurat per a dirimir el lideratge europeu i mundial i que havia abraçat el conflicte de la guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). I en aquest context, les representacions diplomàtiques de totes dues monarquies es van reunir a l’illa dels Faisans (a la desembocadura del riu Bidasoa) i van negociar una sèrie de pactes.
París, conscient que era Madrid que demanava la pau i que la nissaga Habsburg hispànica ja es trobava en un estat de decrepitud —que podia conduir a la desaparició d’aquesta dinastia i la seva substitució per una nova línia de sang reial—, va forçar el matrimoni d’una filla del monarca hispànic (Maria Teresa, 1638) amb el jove rei de França (Lluís XIV, 1638). A més, els van exigir el lliurament d’una sèrie de places als Països Baixos hispànics (actual Bèlgica), però la cancelleria hispànica reaccionaria lliurant el Rosselló i la Cerdanya i amputant Catalunya.
Maria Teresa i el Rei Sol van tenir cinc fills, però només un —Lluís el Gran Delfí— va arribar a l’edat adulta. I el Gran Delfí —que mai no arribaria a regnar— va tenir quatre fills, el segon dels quals, anomenat Felip, seria postulat com a rei de la monarquia hispànica a la mort prematura i sense descendència de Carles II, l’únic fill mascle supervivent de Felip IV. Felip d’Anjou reclamaria la corona hispànica per la seva condició de nebot net del difunt rei hispànic (1700).
La coronació de Felip d’Anjou (1701) —que regnaria com a Felip V— culminava l’estratègia francesa desplegada quaranta-dos anys abans amb el pacte matrimonial entre Maria Teresa i Lluís XIV. La coronació de Felip no va ser acceptada per la majoria de les potències europees, que pensaven que aquell eix borbònic París-Madrid trencava l’equilibri continental. Aquella escalada de tensió culminaria amb l’esclat de la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15), que, amb més d’un milió de morts (militars i civils), seria el conflicte més mortífer del segle XVIII europeu.