Tal dia com avui de l’any 911, fa 1.114 anys, a Barcelona, moria Guifré II, comte dels comtats carolingis de Barcelona, de Girona i d’Osona. Guifré II, fill primogènit, hereu i successor del comte Guifré I —anomenat el Pilós— i de la seva esposa Guinidilda, rebesneta de l’emperador Carlemany, seria el primer comte català (del districte carolingi de la Marca de Gòtia) que rebria el títol comtal per herència, a diferència del seu pare, que havia estat el darrer que l’havia rebut per manament del rei (878). També seria el primer que assumiria el càrrec de manera vitalícia. El seu pare, Guifré el Pilós, podria haver tingut la voluntat de governar amb caràcter vitalici, però no es pot assegurar, perquè la mort el va sorprendre en l’exercici del seu càrrec (878).
La ideologia patrimonial del càrrec i, per tant, la transmissió hereditària d’aquest honor, era un fenomen que s’estava produint arreu dels territoris de l’antic Imperi carolingi des de la seva fragmentació (843). No obstant això, aquells primers ducs i comtes dels regnes de França, de Lotaríngia i del Sacre Imperi, que assumirien el càrrec com una propietat personal i vitalícia, es mantindrien vinculats políticament al poder central, representant pel rei, durant tot el segle X. Va ser el cas dels comtes catalans, que fins a la mort del darrer rei francès de la dinastia carolíngia, Lluís V (987), i l’entronització del primer rei de la nissaga Capet, Hug (987), es van mantenir políticament vinculats al regne de França.
Guifré II va morir a 37 anys —probablement a causa d’una malaltia— sense descendència masculina. El 898, amb 23 anys, havia estat casat amb Gersenda de Tolosa, filla del comte carolingi Odó I de Tolosa (també d’una branca menor de la família imperial) i hauria tingut una única filla, Riquilda de Barcelona, que, de gran, va ser casada amb el seu parent patern Odó I, vescomte carolingi de Narbona. Guifré II va ser succeït pel seu germà petit Sunyer I, casat amb Riquilda de Tolosa —germana de Gersenda—. Sunyer, de gran (947), abdicaria i transmetria el càrrec de comte de Barcelona i Girona al seu primogènit Miró I, i el de comte d’Osona al seu fill cabaler Ermengol I.