Tal dia com avui de l’any 1712, fa 314 anys, a Barcelona, moria Narcís Feliu de la Penya i Farell. Nascut a Barcelona el 1642 —durant la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59)— en una família de la burgesia local, estudiaria dret i història i recolliria el projecte polític i econòmic iniciat per Pau Claris —president de la I República catalana (1641)— i per Joan Pere Fontanella —secretari d’estat (1641-1643)—, inspirat en el model mercantil dels Països Baixos independents. I, superada la crisi econòmica provocada per l’ocupació hispànica de Catalunya (a partir de 1680), formularia una ideologia basada en aquella iniciativa que tindria una gran acceptació entre la classe mercantil catalana. Feliu de la Penya resumiria aquella ideologia projectista amb la cita “Catalunya, l'Holanda de la Mediterrània”.

La idea de Feliu de la Penya aspirava a desplegar el teixit fabril i mercantil de Catalunya per a convertir el país en una potència econòmica. L’inici d’aquesta expansió es produiria a cavall dels segles XVII i XVIII i s’escenificaria amb la creació d’importants iniciatives fabrils i d’estratègiques infraestructures. A Reus, es crearia la primera fàbrica moderna de la història de Catalunya (1694): la fusió de diversos obradors familiars de fabricació d’aiguardent, promoguda pel seu amic anglès Mitford Crowe (posteriorment, el representant anglès al Pacte de Gènova, entre el govern d’Anglaterra i el partit austriacista català, 1705). I a Barcelona, des de la seva posició de fundador de la Companyia Mercantil de la Santa Creu —pionera a Catalunya—, impulsaria les obres de construcció del primer moll del Port de Barcelona (1696).

Durant la primera fase del regnat de Felip V (1701-1705), va ser un membre destacat de la burgesia barcelonina i va defensar la causa d’Arnold Jager, negociant neerlandès —naturalitzat català per matrimoni— que va ser especialment perseguit pel règim borbònic. En aquell escenari de terror creat pel virrei Fernández de Velasco, seria detingut i deixaria escrit que el van tenir empresonat “durant quinze mesos, sense dir-nos per què ni formar-nos causa” (1704-1705). Amb el desembarcament de Carles d’Habsburg i l’expulsió de les autoritats borbòniques de Catalunya, seria alliberat. Va continuar treballant per la difusió de la seva ideologia i moriria el 14 de febrer de 1712, a casa seva, a l’edat de 70 anys. No va veure ni el setge borbònic (1713-1714) ni la caiguda del cap i casal de Catalunya (12 de setembre de 1714).