Tal dia com avui de l'any 1947, fa 70 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Francesc Cambó i Batlle, una de les figures més importants del panorama polític català durant el període històric de formació i consolidació del catalanisme polític: entre el 1898 —la independència de les últimes colònies espanyoles d'ultramar— i el 1936 —l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Cambó va ser, juntament amb el doctor Bartomeu Robert —batlle de Barcelona durant la crisi del Tancament de Caixes—, amb Enric Prat de la Riba —fundador i president de la Mancomunitat— i amb Verdaguer i Callís —fundador de l'influent diari La Veu de Catalunya—, creador de la conservadora Lliga Regionalista, partit polític hegemònic a Catalunya i pal de paller del catalanisme polític a les dues primeres dècades del segle XX.

Cambó (1876-1947), nascut a Verges (el Baix Empordà) i criat a Besalú (la Garrotxa) en un entorn familiar de propietaris rurals, es va acabar formant en Dret a Barcelona per donar sortida a una forta vocació política, que se li va manifestar de ben jove. Va desenvolupar una carrera fructífera que, a la mort de Prat de la Riba (1917), el va convertir en el líder de la Lliga Regionalista i, juntament amb Puig i Cadafalch, en el polític més poderós de Catalunya. Furibund anticomunista, va teixir una idea monopolista del catalanisme, pactista, autonomista, monàrquica i defensora dels interessos de la burgesia —el precedent remot de la política del "peix al cove"—, que el va enfrontar tant amb els potents moviments obrers com amb el creixent independentisme català formulat pels Comitès de Voluntaris de la Primera Guerra Mundial. 

La seva estrella política es va començar a apagar quan va conspirar amb el rei Alfons XIII per instaurar la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que perseguiria implacablement la llengua i la cultura catalanes. Una factura draconiana que la Lliga Regionalista pagaria amb una clamorosa desfeta electoral en els primers comicis republicans (1931). Posteriorment, es va presentar a les llistes de la CEDA —la dreta espanyolista i antirepublicana. A l'esclat de la Guerra Civil, se'l va acusar de col·laborar en la recaptació de fons internacionals per a finançar el bàndol franquista. Poc després, es va exiliar i va morir sense haver aconseguit retornar. Va llegar una important col·lecció de pintura renaixentista a l'Ajuntament de Barcelona, que actualment s'exposa al MNAC.