Tal dia com avui de l’any 687, fa 1.336 anys, a Toledo, moria Ervigi, rei de la monarquia visigòtica hispànica (680-687). Abans d’assolir el tron, era un alt funcionari de la cort palatina que liderava un grup de famílies nobiliàries contràries a la política autoritària i centralista del rei Vamba (672-680). Segons les cròniques mossaràbigues posteriors (segles IX i X), Ervigi hauria estat el responsable d’administrar un narcòtic al rei Vamba, amb el propòsit de fer-li creure que era a les portes de la mort. Vamba va abdicar i els seus opositors el van recloure al monestir de Pampliega. Va ser tonsurat i abillat amb els hàbits de monjo i, segons les investigacions més recents, moriria al cap de pocs mesos a causa de la intoxicació que li havien provocat a palau.

Però l’ascens al tron d’Ervigi no va estar exempt de conflictes. Altres partits nobiliaris importants, que també s’oposaven a Vamba i que no havien obtingut cap benefici de la maniobra de destronament, es van enfrontar a Ervigi. El nou rei, desesperat pel paisatge general de rebel·lió que amenaçava el seu poder i la seva vida, va pactar amb les jerarquies eclesiàstiques: amb l’arquebisbe Julià de Toledo i els bisbes Hospital de València i Pròcul de Cartagena (en canvi, els arquebisbes Cebrià de Tarragona i Sunifred de Narbona no haurien format part d’aquesta aliança). Les jerarquies eclesiàstiques van confirmar el seu suport a Ervigi i, a canvi, van introduir les primeres lleis persecutòries contra la minoria jueva peninsular.

En aquell moment, les principals ciutats peninsulars ja acollien importants comunitats jueves, que s’hi havien instal·lat després de la diàspora de l’any 70 dC. Tarragona, València, Barcelona, Narbona o Nimes comptaven amb importants comunitats locals jueves, que mantenien un actiu comerç amb altres comunitats israelites de la costa tirrena de la península italiana. Cartagena, Toledo, Mérida, Córdoba o Sevilla també tenien comunitats jueves importants. Les lleis d’Ervigi (promogudes per Julià de Toledo, fill de jueus conversos) van promulgar la prohibició del culte i la litúrgia jueva, i les víctimes d’aquella repressió van ser condemnades a elevadíssimes multes, que van provocar moltes situacions familiars de ruïna.