Tal dia com avui de l’any 934, fa 1.088 anys, a París, moria Emma de França, esposa del rei usurpador Raül I, segon monarca del segon parèntesi anomenat “robertí” (922-936) que més tard posaria fi a la dinastia carolíngia (751-987) i donaria pas a la nissaga Capet (987-1328). Emma, nascuda l’any 894 en algun lloc del nord del regne carolingi de França, va ser casada amb Raül de Borgonya (921), un dels grans aristòcrates del regne, i col·laboraria decisivament amb el seu espòs, en la repressió dels grups nobiliaris que es mantenien lleials a la deposada nissaga carolíngia.
Els comtes carolingis catalans (dependents del poder central) formaven una mateixa nissaga. Tots eren descendents de Guifré el Pilós, comte d’Urgell i de Barcelona (870-897), que s’havia casat amb Guinidilda, filla de Judit de Flandes, neta del rei Carles II de França, i rebesneta de l’emperador Carlemany; i que havia estat el primer a transmetre el càrrec per herència. Per tant, en aquell conflicte dinàstic els Bel·lònides catalans —que des de Guifré i Guinidilda eren una branca menor de la família imperial— s’havien posicionat, clarament, a favor de la nissaga carolíngia.
Emma detestaria profundament els Bel·lònides catalans, i contribuiria a alimentar la mala fama que els precedia (eren els representants de l’Estat en els confins salvatges del regne). No obstant això, aquella tensió no va durar molt temps. Segons algunes fonts Emma va morir després de dotze anys de regnat, al mateix temps que el seu únic fill acabat de néixer. També les fonts atribueixen aquell mort a un part molt tardà (Emma tenia quaranta anys, una edat molt avançada per l’època). Tan sols dos anys després moria Raül (936), i els carolingis recuperaven la corona en la persona de Lluís IV.