Tal dia com avui de l’any 1358, fa 665 anys, a Norfolk (regne d’Anglaterra), moria Elisabet de França, que havia estat reina consort d’Anglaterra pel seu matrimoni amb el rei Eduard II. Elisabet era la quarta filla del matrimoni format pels reis Felip IV de França i Joana I de Navarra, i va ser casada amb tan sols tretze anys (1308) per a evitar l’esclat del conflicte anglofrancès pels dominis d’Aquitània. Segons les cròniques de l’època, Elisabet era una noia amb una extraordinària intel·ligència i amb una gran bellesa física. Segons les mateixes fonts, això seria el que explicaria l’apel·latiu que li van penjar a la cort de Londres: “la Lloba de França”.

Eduard II, marit d’Elisabet, era net d’Elionor de Provença, de la casa Bel·lònida provençal d’origen català, reina consort d’Anglaterra pel seu matrimoni amb Enric III i introductora de la senyera quadribarrada a l’armorial anglès. Eduard II superava en onze anys l’edat de la seva esposa, però aquesta no va ser la causa dels freqüents desacords conjugals, sinó les preferències d’Eduard pels seus amics íntims de la cort. Segons la investigació historiogràfica, el rei Eduard va mantenir relacions sentimentals amb els Despenser (pare i fill) i amb Pierre Gaveston.  Aquests “favorits” eren d’origen humil, i això crearia un fort descontentament a la cort de Londres, que Elisabet aprofitaria per al seu benefici polític.

Elisabet, com Eduard, també tenia un remot origen català. Era besneta del rei Jaume I i, per tant, neboda de segon grau del rei Jaume II. Des del moment de la seva arribada a Londres, va intentar expulsar de la cort els “favorits” del seu marit. No ho va aconseguir, de forma definitiva, fins passats quasi vint anys. Elisabet havia fugit a les possessions angleses d’Aquitània, i amb el seu amant, Roger Mortimer, i amb la complicitat de l’aristocràcia anglesa, va desembarcar a Anglaterra amb un exèrcit (1327) i va deposar i substituir el seu marit pel seu fill (Eduard III). Gaveston ja havia estat assassinat uns anys abans (1312) pels aliats d’Elisabet, però després del retorn de "la Lloba de França", Eduard II moriria d’inanició a la presó i els Despenser serien executats.