Tal dia com avui de l’any 1430, fa 593 anys, a l’ermita de Sant Joan, en un paratge als afores de Montblanc; moria l’eremita Elionor d’Urgell i de Montferrat; besneta del rei Alfons III de Catalunya-Aragó —anomenat el Benigne—; neta dels comtes Jaume I d’Urgell i Cecília de Comenge; filla dels comtes Pere II d’Urgell i Margarida de Montferrat; germana gran del comte Jaume d’Urgell, candidat al tron de Barcelona en el Compromís de Casp (1412); i tieta de les filles de Jaume; Elisabet, Elionor i Joana, les darreres princeses de la casa reial catalana dels Bel·lònides, que havia governat Catalunya des de Guifré el Pilós (897). Elionor havia nascut a Balaguer el 1378, per tant, en el moment de la seva mort tenia cinquanta-dos anys.

Elionor va ser confiscada i empresonada després de la revolta del seu germà Jaume (1412-1413), que no va acceptar el resultat del Compromís de Casp (1412). Ferran de Trastàmara, coronat Ferran I de Catalunya-Aragó; va recloure Jaume en diverses masmorres castellanes; i a les dones de la família Urgell al monestir de Sixena. Després d’anys de reclusió (1413-1424); Elionor, que mantenia una relació d’amistat amb Maria (l’esposa d’Alfons V, fill i successor de Ferran I); va aconseguir l’excarceració; però es va retirar a fer vida eremítica. En aquell moment tenia quaranta-sis anys, una edat avançada per l’època, i era soltera. Abans de l’empresonament de Sixena havia estat promesa al príncep Eduard d’Avis, el futur rei Eduard I de Portugal.

Durant la seva etapa eremítica (1424-1430) va ser deixeble d’un monjo anomenat Pere Marginet que, durant una etapa de la seva vida havia comès tota mena d’excessos, i que des del 1419 portava una vida de penediment i de privacions en una cova de les Muntanyes de Prades. Entre 1429 i 1430, Marginet i Elionor van fer vida eremítica en dues coves properes i, segons les fonts documentals, van adquirir fama d’hospitalaris amb els peregrins que transitaven per la zona. El 1429, ambdós van rebre la visita de la reina Maria (l’esposa del rei Alfons V). Elionor va morir poc després a causa d’un rebrot de pesta que va afectar el sud de Catalunya i va ser enterrada a Poblet, a la capella dels Evangelistes, panteó comtal de la casa d’Urgell.