Tal dia com avui de l'any 1902, fa 124 anys, a Barcelona, moria el doctor Bartomeu Robert i Yarzábal, que havia estat alcalde de la ciutat durant la crisi del Tancament de Caixes (1899), el moviment de protesta dels botiguers i dels industrials barcelonins contra l'increment abusiu d'impostos dictat pel govern espanyol per tal de compensar l'endeutament que havia provocat la mala gestió de la crisi de Cuba (1898), que culminaria amb una gran rebel·lió fiscal. Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 1842), metge reconegut, docent prestigiós de la Facultat de Medicina i prohom compromès amb els moviments culturals i intel·lectuals de Barcelona, exerciria l'alcaldia de la ciutat entre el març i l’octubre del 1899.

La societat catalana vivia amb indignació —a diferència de l'espanyola, que estava atordida i en estat depressiu— la pèssima gestió del govern espanyol en la crisi i la independència de les últimes colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico i les Filipines), que havia representat un greu perjudici per a l'economia catalana. Enmig d’una crisi política, també monumental, que afectava els dos partits dinàstics —liberals i conservadors—, els quals, de manera pactada, s’alternaven el poder; la reina regent Maria Cristina va nomenar el doctor Robert —que era un dels seus metges de confiança— alcalde per reial decret. Quan va assumir l'alcaldia, el doctor Robert va aplicar els mateixos criteris d'honestedat i transparència que havien marcat la seva trajectòria en l'exercici de la medicina.

El doctor Robert, amb tan sols set mesos com a batlle, aconseguiria erradicar el fenomen del caciquisme a la ciutat de Barcelona. Però el cavall de batalla del seu mandat seria el Tancament de Caixes. No tan sols es va negar a col·laborar en la maniobra del govern espanyol —que havia aplicat un càlcul tributari cinc vegades superior al de Madrid o al d’Andalusia—, sinó que va estimular la rebel·lió fiscal i va liderar el moviment de protesta. El Tancament de Caixes seria la primera revolta fiscal catalana i una demostració de força social que marcaria l'inici del moviment social catalanista. Dos anys després (1901), crearia la Lliga Regionalista, pal de paller del catalanisme polític del primer quart del segle XX.