Tal dia com avui de l’any 1814, fa 210 anys, a París, moria el doctor Joseph-Ignace Guillotin, que en el decurs de la seva vida havia estat un actiu diputat del règim revolucionari francès (1789-1791) i havia exercit la presidència del Comitè de Salubritat, un equivalent a ministre d’Interior (1789-1791). Durant l’exercici de la seva responsabilitat ministerial, va introduir i generalitzar l’ús de la guillotina per a les execucions dels condemnats a mort.

Tot i que no era l’inventor d’aquell artefacte, en implantar-lo arreu dels cadafals d’execució de la França revolucionària, la societat de l’època va passar a anomenar aquella màquina de matar amb una derivació del seu cognom. Posteriorment, durant dècades, els descendents del doctor Guillotin van intentar que aquell artefacte fos anomenat d’una altra manera, però com que no ho van optar per canviar-se el cognom.

Joseph-Ignace Guillotin havia nascut l’any 1738 a la vila de Saintes (llavors província del Saintonge). Aquesta vila és prop de l'estuari de la Garona, però és al marge dret, de parla francesa, diferenciat del marge esquerre, històricament de parla occitana. De fet, molts lingüistes consideren el país de Saintonge com el bressol de la llengua francesa. Guillotin, abans de dedicar-se a la política, havia estudiat a Bordeus i a Reims i havia estat professor universitari de literatura a Bordeus i de medicina a París.

Els seus biògrafs defensen que va proposar l’ús de la guillotina  perquè estava convençut que era un mètode d’execució més humà i menys dolorós, i que podia ser el primer pas cap a una eliminació de la pena de mort. Per aquest motiu va proposar que les execucions deixessin de tenir un caràcter d’espectacle públic i es portessin a terme en indrets més discrets (els patis de les presons). Mentrestant, va intentar que es prohibís l’assistència dels nens a les execucions.

Guillotin no va aconseguir cap dels seus propòsits, i la guillotina, senzillament, va passar a substituir la forca, com l’element central de les grans execucions públiques. Per exemple, les il·lustracions de l’execució del rei Lluís XVI (1793), mostren una plaça de la Revolució (actualment plaça de la Concòrdia) plena de gom a gom. Finalment, va morir el 1814, quan l’Imperi francès que havia creat el règim bonapartista tocava campanes de rèquiem. No va morir guillotinat, sinó a causa d’un àntrax maligne.