Tal dia com avui de l’any 1987, fa 36 anys, a Barcelona, moria Frederic Escofet i Alsina, coronel de l’exèrcit de la República espanyola i comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat des de poc abans de l’esclat de la guerra civil espanyola (26 de juny de 1936) i durant tota la vigència del conflicte. El coronel Escofet, en la seva qualitat de comissari general de Catalunya, va ser qui va coordinar totes les forces d’ordre públic que es van mantenir lleials a la Generalitat i a la legitimitat republicana quan es va produir el cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936. El coronel Escofet es va posar al capdavant d'un operatiu format per Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i Guàrdia Civil, i seria el veritable artífex de la derrota dels colpistes.

Escofet havia nascut a Barcelona el 1898, en una família d’industrials originària de l’Alt Empordà. Els seus pares el volien orientar cap als estudis d’enginyeria, però el jove Frederic va preferir cursar la carrera militar a l'Acadèmia de Cavalleria. Va participar voluntàriament a la guerra colonial del Marroc (1920-1922) i va ser greument ferit en tres ocasions. No obstant això, cada cop se sentia més incòmode a l’exèrcit espanyol. No entenia l’obsessiva persecució del règim dictatorial del general Primo de Rivera (1923-1930/31) contra la llengua i la cultura catalanes. I el 1930 va abandonar l’exèrcit espanyol i va ingressar al cos dels Mossos d’Esquadra, que en aquell moment eren una policia rural que depenia de la Diputació de Barcelona.

En les hores immediatament posteriors a la restauració de l’autogovern de Catalunya i de la proclamació de la República (1931), Bufalà, màxim comandament dels Mossos i d’ideologia monàrquica, va desaparèixer.  Escofet va reunir els efectius, va mantenir la disciplina del cos i va posar els Mossos a disposició del president Macià. Aquest fet el situaria en primera línia de comandaments de la policia catalana durant la República. Va formar la terna de direcció (amb Miquel Badia i Capell i amb el coronel Pérez Farràs) durant els Fets del Sis d’Octubre (1934), i va ser jutjat i condemnat a mort per la justícia espanyola. Macià ja havia mort (1933), però la seva filla Montserrat va intercedir perquè li commutessin la pena de mort.

El març de 1936, després del triomf electoral del Front d’Esquerres a Catalunya i del Frente Popular a Espanya, va ser amnistiat i rehabilitat. I tres mesos després, el president Companys el nomenava comissari general. A les acaballes de la Guerra Civil, comandaria el grup de Mossos que van escortar el president Companys i el lehendakari Agirre a l’exili. Escofet també es va exiliar i va viure durant quaranta anys (1939-1979) a Brussel·les, on regentava un petit comerç de productes catalans. Poc després de tornar, va ser nomenat cap honorari de les Esquadres de Catalunya. En canvi, els governs espanyols de l’actual règim constitucional mai li van reconèixer l’ascens de capità a coronel que havia guanyat durant la República.