Tal dia com avui de l’any 1915, fa 110 anys, a Neuville-Saint-Vaast (Pas de Calais, França) i en el context de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), es produïa una batalla que enfrontaria els exèrcits francès i alemany i durant la qual moriria, en combat, Pere Ferrés-Costa, cap dels Voluntaris Catalans que lluitaven en aquell conflicte. Els Voluntaris Catalans s’havien allistat a través del Comitè de Germanor de Voluntaris, un organisme promogut pel mariscal Josep Joffre (un català del Rosselló que, en aquell moment, era la màxima autoritat militar francesa) i pel president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.
Aquell cos de voluntaris —que seria reclutat pels partits i sindicats catalanistes— arribaria a sumar uns 6.000 efectius i van lluitar amb França perquè, en aquell conflicte, representava els valors republicans contraposats als ideals imperials d’Alemanya. No obstant això, el principal objectiu dels voluntaris catalans era internacionalitzar la causa nacional catalana i posar el projecte independentista català al damunt de la taula de les principals cancelleries europees. Als camps de batalla, els caps visibles dels Voluntaris Catalans serien Pere Ferrés-Costa i Camil Campanyà-Mas, que també moriria en combat un any després al mateix front de guerra (4 de juliol del 1916).
Pere Ferrés-Costa havia nascut el 1888 a Sant Vicenç dels Horts, en una família humil que l’obligaria a compaginar feina i estudis. Després de diplomar-se en Magisteri, es va traslladar a la Rússia prerevolucionària i durant dos anys (1911-1913) va impartir classes de castellà a l’escola Berlitz de Moscou i nombroses conferències en què divulgava la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. El 1913 va tornar i va iniciar les seves col·laboracions al rotatiu Las Noticias. Es va allistar el 1914, i fins a la seva mort va ser corresponsal de guerra d’aquest mitjà. La seva darrera crònica es va publicar post mortem el 14 de maig del 1915 i es titulava “Des de les trinxeres”.