Tal dia com avui de l’any 1721, fa 304 anys, a Mortlake (comtat de Surrey, Anglaterra), moria el navilier Edward Colston, que havia fet una gran fortuna amb el comerç d’esclaus. Colston, nascut el 1636 a Bristol (Anglaterra), era fill d’un comerciant-importador de vins i aiguardents procedents de països mediterranis, entre ells Catalunya. Inicialment, va ser un agent de Worshipful Company of Mercers a diversos ports de la monarquia hispànica, com Sevilla o Barcelona, important vi, tèxtil, oli i sucre. Però el 1680 es va enrolar a la Royal African Company, que tenia el monopoli anglès de comerç d’or, plata, ivori i esclaus. Entre el 1680 i el 1692 seria el responsable del transport i venda de 84.000 homes, dones i nens que van ser comercialitzats com a esclaus. S’estima que uns 19.000 van morir durant els viatges.

Però Colstein, a més del comerç d’esclaus, que el va convertir en una de les primeres fortunes d’Anglaterra, passaria a la història com la tercera pota del gran escàndol de corrupció que va protagonitzar el govern britànic durant les negociacions de pau d’Utrecht (1713) per a posar fi al conflicte successori hispànic (1701-1715). En aquelles negociacions, la delegació britànica va intentar que el Borbó hispànic acceptés la rendició de Catalunya —l’únic país peninsular austriacista que encara resistia— a canvi de la conservació de l’edifici polític foral català. Quan semblava que els britànics farien valdre el Tractat de Gènova —que havien signat amb el partit austriacista català a l’inici del conflicte (1705), garantint la conservació de les constitucions amb independència del resultat de la guerra— va aparèixer la figura de Colstein.

Colstein va convèncer els seus socis comercials Bolingbroke —líder del Partit Conservador, els anomenats tories, en aquell moment en el poder— i Harley —membre destacat del mateix partit i Lord del Tresor, equivalent a primer ministre del govern britànic— perquè negociessin una pau ràpida amb el Borbó hispànic a canvi de la concessió de l'"Asiento de Negros" (el monopoli comercial que la Corona espanyola exercia sobre la totalitat del comerç d’esclaus a l’Amèrica colonial hispànica des del segle XVI). Però l'"Asiento de Negros" no va ser transferit a la Corona britànica, sinó a una companyia privada participada per Bolingborke, Harley i Colstein. Quan va transcendir, esdevindria l’escàndol de corrupció més gran de l’Anglaterra del segle XVIII.