Tal dia com avui de l'any 1740, fa 286 anys, moria a Viena (arxiducat independent d'Àustria) Carles d'Habsburg, arxiduc independent d'Àustria i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Carles d'Habsburg havia estat el candidat dels països de l'antiga Corona catalanoaragonesa al tron de la monarquia hispànica durant la crisi i el conflicte de successió hispànic (1701-1714/15). El 7 de novembre de 1705, després de jurar les Constitucions de Catalunya, les Corts catalanes l'havien nomenat comte independent de Barcelona, títol que des del 16 de maig de 1519 (Carles de Gant, net i hereu dels Reis Catòlics) havien ostentat, de forma successiva i sempre després de jurar l'estat foral català, els sobirans de la monarquia hispànica.
Si Carles de Gant (el net i successor dels Reis Catòlics) havia estat el primer sobirà de la monarquia hispànica que havia ostentat el títol de comte independent de Barcelona, un altre Carles, en aquest cas el d'Habsburg, rebesnet seu, seria el darrer (1707). El triomf de la causa borbònica en el conflicte successori es traduiria en la destrucció de l'edifici polític foral català i la incorporació a sang i foc de Catalunya al Regne d'Espanya "por justo derecho de conquista". El Regne d'Espanya —entitat política unitària de fàbrica borbònica, creada després de la Guerra de Successió hispànica— mai contemplaria la conservació o, posteriorment a la destrucció, la restauració de l'estat foral català.
Durant el conflicte successori hispànic, Carles d'Habsburg havia estat, també, el candidat al tron hispànic de l'aliança internacional austriacista, formada per Àustria, Anglaterra, Portugal, Països Baixos i Savoia. Catalunya s'havia sumat a aquesta coalició el 20 de juny de 1705, després que els aliats li reconeguessin la seva naturalesa de subjecte polític (la capacitat d'autodeterminar-se). Durant el conflicte, Carles es va casar i va establir la seva cancelleria a Barcelona, i després de la guerra promouria infraestructures d'acollida de l'exili català i valencià, com l'Hospital de Währing (a Viena) o la colònia de Nova Barcelona (a la Voivodina). Segons les fonts documentals, la darrera paraula que va pronunciar al llit de mort va ser "Barcelona".