Tal dia com avui de l’any 1575, fa 447 anys, a Tarragona; moria Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe-cardenal de la seu primada de Tarragona entre 1568 i 1575. Cervantes havia estat el fundador del primer Seminari Conciliar de la península Ibèrica, que des del Concili de Trento (1545-1563) eren les úniques institucions on es cursava la carrera eclesiàstica; i de la Universitas Tarraconensis (1572), que impartia ensenyaments superiors de Gramàtica, Arts i Teologia. La Universitas Tarraconensis que va ser vigent fins a l’ocupació borbònica de Catalunya (1714); seria el precedent més remot de l’actual Universitat Rovira i Virgili, creada el 1991.
La Universitat i el Seminari de Tarragona van compartir edifici, en una construcció bastida a propòsit al darrere de la Catedral; que, posteriorment, va ser reformada completament (1883). En el seu interior (al pati de l’edifici) hi va quedar la capella de Sant Pau, un petit temple romànic edificat durant els anys immediatament posteriors a la restauració de la ciutat i mitra tarraconense (1114); que és el temple religiós dempeus més antic de la ciutat. Quan es va reformar l’edifici (finals del segle XIX), la Universitat ja no era vigent, però el Seminari vivia una època d’esplendor que va impulsar l’enderroc de diverses cases de la zona i l’eixamplament de carrers i places.
Per a la fundació del Seminari i de la Universitat de Tarragona, el cardenal Cervantes va aportar 20.000 lliures catalanes dels seus propis recursos (l’equivalent a uns 20 milions d’euros). Amb anterioritat, Cervantes havia estat diversos anys a la cancelleria vaticana, i havia acumulat una extraordinària fortuna. A més del Seminari i de la Universitat, també va finançar la construcció d’un sistema de conducció d’aigua des de Puigdelfí (a 10 quilòmetres al nord) fins a les fonts urbanes de Tarragona; que, posteriorment, seria millorat per l'arquebisbe Santiyán (1779), impulsor de les primeres obres del port modern i anomenat “l’arquebisbe urbanista”.