Tal dia com avui de l’any 1558, fa 465 anys, a Westminster (Anglaterra), moria Maria Tudor i Trastàmara, que havia estat reina d’Anglaterra entre el 1553 i el 1558. Maria, coneguda amb el malnom de "Bloody Mary" (la sanguinària Maria), era l’única filla supervivent del rei Enric VIII d’Anglaterra i de la seva primera esposa, Caterina d’Aragó, filla del rei Ferran II de Catalunya i Aragó —anomenat, també, Ferran el Catòlic—. Tot i això, Maria no havia succeït al tron el seu pare, sinó que s’hi havien interposat els regnats efímers d’Eduard VI (fill d’Enric i de la seva tercera muller, Jane Seymour) i de Joana Grey (filla d’una cosina de Bloody Mary). Maria, que va regnar com a Maria I, va ser la quarta i penúltima monarca anglesa de la nissaga Tudor.

Maria va arribar al tron impulsada per la noblesa terratinent catòlica, oposada a la política autoritària que havien desplegat els Tudor des que havien assolit el tron (Enric VII, 1485), i contrària a l’Església anglicana, vista com un dels puntals del poder d’aquella nissaga reial. La tensió entre catòlics i anglicans obeïa a un conflicte entre les velles classes nobiliàries militars i terratinents, que havien ostentat el monopoli del poder durant tota l’edat mitjana, i les noves classes mercantils plebees de Londres i Bristol, que havien donat suport a l’entronització dels Tudor, i que es proposaven com el nou estament dirigent del país. El regnat de Maria va representar una involució respecte a les polítiques del seu avi (Enric VII) i el seu pare (Enric VIII).

Fins i tot, es podria dir que la ideologia de Bloody Mary era contrària a la tradició de la seva família materna, els Trastàmara, que havien assolit el tron de Barcelona amb la complicitat de les classes mercantils catalanes i valencianes. Tot i això, Maria va desplegar un aparell repressiu brutal que va conduir a la masmorra, al cadafal de la forca, a la foguera o a l’exili a milers de dissidents, i que seria l’origen del seu malnom. Durament contestada per la societat urbana i plebea anglesa, va buscar suports exteriors amb el matrimoni amb el monarca hispànic Felip II, i en el decurs d’aquella efímera relació (1554-1558) va patir dos embarassos psicològics que la van desprestigiar enormement. Va morir a causa d’un càncer a l’aparell reproductor.