Tal dia com avui de l’any 1932, fa 91 anys, a Madrid, moria el músic Amadeu Vives i Roig, que havia assolit una gran notorietat social com a cofundador, el 1891, de l’Orfeó Català (juntament amb el també músic Lluís Millet) i un gran prestigi artístic com a compositor d’obres corals que tindrien una gran difusió i gaudirien d’una extraordinària popularitat a la Catalunya de la Renaixença cultural i política, durant les darreres dècades del segle XIX i primeres del XX.
A la musicologia nacionalista espanyola li agrada glossar la figura i l’obra de Vives pel repertori de sarsueles que va compondre. Però, a Catalunya, la popularitat del mestre Vives arribaria amb l’harmonització de diversos poemes populars, com “L’emigrant” de Jacint Verdaguer (1893) o “La Balanguera” de Joan Alcover (1926). “L’emigrant” esdevindria l’himne de l’emigració catalana a Amèrica, a cavall dels segles XIX i XX, i de l’exili català després de la Guerra Civil Espanyola (1939).
Amadeu Vives havia nascut l’any 1871 a Collbató (el Baix Llobregat), en una família humil de flequers, formada per Rafel Vives, de Sants, i Josefa Roig, de Torrelles de Llobregat. Amb tan sols sis anys (1877), va patir una poliomielitis que li va causar una paràlisi del braç i la cama esquerres que arrossegaria tota la vida. Tot i això, va desenvolupar una extraordinària carrera musical, que va començar a casa seva —de la mà del seu germà gran— i va culminar a Barcelona —al Palau de la Música—.
A partir de l’any 1900, va iniciar una relació professional amb Madrid, que es va intensificar amb el temps. No obstant això, mai no va perdre la seva relació amb Catalunya. Durament criticat per la seva activitat artística a Madrid —composició de música popular espanyola—, declararia que "Us asseguro que tota la meva música és pensada i escrita en català". I a les eleccions municipals del 1931, va ser candidat a regidor de Barcelona pel partit sobiranista Acció Catalana, liderat per Carrasco i Formiguera.