Tal dia com avui de l’any 1890, fa 126 anys, a Torí (Itàlia), hi moria Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana i exrei d’Espanya. Amadeu havia nascut el 1845 a Torí i era el tercer fill (el segon mascle) de la parella formada pel rei Víctor Manuel II —primer monarca de la Itàlia unificada (1861)— i la seva cosina i esposa, Maria Adelaida d’Àustria. Quan va néixer, va passar a ocupar el segon lloc en la línia successòria del Regne de Piemont-Sardenya i, poc després, de la Corona italiana. Per aquest motiu, va ser nomenat duc d’Aosta, títol reservat als cabalers de la casa de Savoia.

El 1868, els generals espanyols Prim, Serrano i Topete van liderar un pronunciament que seria anomenat la Revolució Gloriosa. Prim (Reus, 1814), que havia proclamat que “els Borbons són l’impediment més gran per a la democratització i la modernització d’Espanya”, va precipitar el destronament i l’expatriació de la reina Isabel II i es va convertir en l’home fort d’Espanya, i, com a líder del Partit Progressista i com a president del govern i cap d’estat provisional, proposaria i aconseguiria que les Corts espanyoles votessin un nou rei.

L’elegit seria Amadeu de Savoia (1870) —el candidat proposat per Prim—, que en aquell moment tenia vint-i-cinc anys, estava casat amb l’aristòcrata piemontesa Maria Victòria dal Pozzo della Cisterna (nascuda a París el 1847) i tenia dos fills: Manel Filibert (Gènova, 1869) i Víctor Manuel (Torí, 1870). El 31 de desembre de 1870 va arribar a Madrid per a ser coronat, però el seu principal valedor, el general Prim, havia estat assassinat el dia abans. Per aquest motiu, Amadeu —des del mateix inici del seu regnat— mai no va tenir suports.

L’efímer regnat d’Amadeu va estar marcat per les contínues disputes entre liberals, conservadors, monàrquics, republicans i carlins, que impedien la governabilitat del país. Amadeu va proclamar que la política madrilenya era “una gabbia di pazzi” ('una gàbia de bojos'). Durant els seus freqüents passeigs per Madrid, va patir diversos atemptats i sempre va sortir-ne il·lès. Però es produiria un fet que acabaria definitivament amb la seva paciència: l’actitud desafiant d’un grup d’oficials del Cuerpo de Artilleros després que el president del govern intentés la dissolució del cos.

L’11 de febrer de 1873, després de dos anys i un mes al tron, va abdicar i va abandonar precipitadament l’Estat espanyol. De Madrid, es va emportar un fill (Lluís Amadeu, nascut el 1873) i una tuberculosi, que, tres anys després, acabaria matant la seva esposa (1876). Passats dotze anys, es va tornar a casar, aquest cop amb la seva neboda Letícia Bonaparte (vint-i-dos anys més jove que ell). Van tenir un fill en comú, Humbert (1889), i l’any següent, Amadeu moria a quaranta-cinc anys a causa d’una pneumònia. Més endavant, dos dels seus quatre fills moririen en conflictes bèl·lics.