Tal dia com avui de l’any 1877, fa 141 anys, moria a Carhué (Argentina), Adolf Alsina, que en el decurs de la seva vida havia estat governador de la província autònoma de Buenos Aires (1866-1868), vicepresident de la República Argentina (1868-1874) i ministre de Guerra i Marina de la República Argentina (1874-1877). Adolf Alsina, nascut a Buenos Aires l’any 1829, era un dels exemples més paradigmàtics de l’èxit econòmic i del poder polític que havia aconseguit la comunitat del barri de Montserrat, fundat a l’oest de la ciutat de Buenos Aires l’any 1750 pel comerciant de pells català Joan Pere Serra i poblat, des dels seus inicis, per comerciants d’origen català.

Adolf Alsina era fill de l’advocat i polític Valentí Alsina, nascut també al barri de Montserrat l’any 1802 i que havia estat governador de la província autònoma de Buenos Aires dues vegades i president del Senat de la nació. Era net del comerciant Joan Alsina Gasa, nascut a Mataró (Maresme) l’any 1769, que havia arribat a Buenos Aires cap al 1790 i havia combatut en la guerra de la independència de Río de la Plata (nom original de l’Argentina) com a oficial de la Companyia de Miquelets de Catalunya (posteriorment Companyia de Minyons) al costat dels pares de la pàtria argentina d’origen català: el mataroní Matheu, el balaguerí Larreu i el barceloní Llavallol.

Mor Adolf Alsina, impulsor de la conquesta de La Pampa argentina. Fotografia d'Adolf Alsina. Font Viquipedia

Adolf Alsina, durant l’exercici del càrrec de ministre de Guerra i Marina, va impulsar l’expansió del territori de la jove república cap a l’oest, sobre la regió anomenada la Pampa, poblada per comunitats indígenes maputxes. L’encontre entre criolls (principalment ramaders de transhumància) i natius va provocar certs conflictes, que la premsa argentina de l’època anomenaria “el problema del indio”. Alsina, a diferència del seu successor Julio A. Roca (també d’origen català), es va manifestar partidari de trobar una solució de consens i va promoure la construcció de posicions militars defensives que pretenien delimitar i protegir les respectives zones d’ús i poblament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat