Tal dia com avui de l’any 1972, fa 51 anys, a les 00:20 hores de la matinada, una potent explosió va provocar l’enfonsament parcial d’un edifici situat al carrer Capità Arenas, 57, a la part sud de l’antiga vila de Sarrià, a Barcelona, que se saldaria amb la mort de divuit persones. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 07/03/1972), l’explosió va provocar l’enfonsament, únicament, de l'habitatge “tercera” de cada una de les deu plantes de l’edifici, i el bloc va quedar seccionat “como si lo hubieran cortado con un cuchillo”. En un primer moment, les autoritats van atribuir aquella explosió a una fuita de gas canalitzat.

Però a mesura que passaven les hores i els dies, la teoria de l’explosió de gas va ser progressivament qüestionada. La mateixa premsa va fer públic que el subministrament de gas canalitzat als habitatges sinistrats havia estat interromput feia setmanes a causa d’una avaria. La mateixa informació revelava que les cuines s’estaven alimentant amb gas butà, subministrat individualment a cada habitatge, i l’aigua sanitària i la calefacció se subministraven a través d’una caldera comunitària que s’alimentava amb carbó. També el Col·legi d’Enginyers de Barcelona va emetre un informe tècnic que descartava el gas canalitzat com el causant d’aquella massacre.

No obstant això, la justícia de l’època va asseure Catalana de Gas —empresa subministradora de gas canalitzat a la finca sinistrada— al banc dels acusats. Segons la premsa (El País, edició del 18/06/1976), aquella acusació obeïa a una guerra que enfrontava l’empresari català Pere Duran Farell, president de Catalana de Gas i partidari de la liberalització del subministrament de l’energia; amb Luis Valero Bermejo, directiu dels consells d’administració de diverses empreses públiques energètiques monopolistes, advocat de l’Estat (ho seria fins a 1980) i president de la Confederación Nacional de Excombatientes (del bàndol franquista).

Mai es van aclarir les autèntiques causes que van provocar aquella massacre. El maig de 1977 (cinc anys després de l’explosió) Catalana de Gas i els familiars de les víctimes arribaven a un acord d’indemnitzacions, i l’Audiència de Barcelona sobreseia l’expedient. Durant aquells cinc anys es va especular que aquella explosió podia haver estat un atemptat terrorista. El País apuntava la possibilitat que Valero podria haver ordit la massacre amb el propòsit de presentar Catalana de Gas com una amenaça a la seguretat ciutadana, en una operació que la mateixa premsa va qualificar de “terrorismo blanco”. Però Valero mai va ser investigat.