Tal dia com avui de l’any 1868, fa 157 anys, Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, 1816 - Madrid, 1903), ministre d’Hisenda del primer govern de la Revolució Gloriosa —presidit pel general Francisco Serrano (Unió Liberal)—, promulgava el decret d’unificació monetària de l’Estat espanyol. Paradoxalment, després de la Guerra de Successió i de la destrucció de l’arquitectura confederal de l’edifici polític hispànic (1714/15), el règim borbònic no havia unificat el sistema monetari hispànic. I passat més d’un segle i mig (1868), a l’Estat espanyol hi convivien diverses unitats monetàries de curs legal que tenien com a base territorial les antigues nacions que havien compost la monarquia hispànica.

La unificació monetària espanyola es va produir poques setmanes després de la Revolució Gloriosa (setembre, 1868), que havia culminat amb el destronament d’Isabel II i la seva fugida a França (juntament amb el seu seguici, anomenats la camarilla del bolsillo secreto. Aquella revolució, liderada pels generals Serrano, Topete i Prim (que rellevaria Serrano en la prefectura de l’Estat el juny de 1869), era de clara inspiració jacobina. I si bé el general Prim havia proclamat que “els Borbons eren l’impediment més gran per a la modernització i la democratització d’Espanya”, també ho era que mesures com la unificació monetària tenien un propòsit que anava més enllà del projecte de creació d’un mercat espanyol únic.

Segons la investigació historiogràfica, el nom de la pesseta s’inspirava en una unitat monetària catalana anomenada peceta (diminutiu de peça, que equivalia a dos rals). La mateixa investigació sosté que la pesseta ja era una moneda imaginària que apareix relacionada en alguns documents de la segona meitat del segle XVIII com un terme  monetari que volia establir uns valors al canvi entre les diferents unitats monetàries peninsulars. Aquestes referències documentals són freqüents als mercats peninsulars on habitualment operaven els comerciants catalans. A finals del segle XVIII, després de la crisi econòmica de la dècada de 1760, la pesseta hauria canviat d’equivalència i es faria servir per a referir-se al valor de quatre rals.